Resultats de la cerca

Després de graduar-se per la Universitat de Lancaster 1968, treballà en diaris de circulació local fins el 1972, any que, incorporat a The Times , fou enviat com a corresponsal a Belfast, i posteriorment a altres zones en conflicte A partir del 1989 treballà per a  The Independent Des del 1975 residí alternativament a Beirut i a Dublín, on el 1983 obtingué el doctorat en ciències polítiques pel Trinity College A l’inici de la dècada de 2000 adquirí la nacionalitat irlandesa Les seves cròniques com a corresponsal de guerra obtingueren un gran ressò a més del conflicte…

Fundador i líder de la Unió dels Patriotes Congolenys, participà activament en el conflicte de la regió d’Ituri Human Rights Watch i altres organitzacions de drets humans acusaren els rebels a les seves ordres de violacions greus de drets humans, com matances ètniques, assassinats i actes de tortura, violacions i mutilacions, així com l’ús i el reclutament de nens soldat Per aquest darrer crim fou la primera persona a ser arrestada després d’una ordre de detenció emesa per la Cort Penal Internacional Entre el 2009 i el 2012 fou jutjat i declarat culpable del crim de guerra…

Per exemple, pot ajudar a establir contactes, orientar en qüestions de seguretat en zones de conflicte, facilitar l’accés a zones d’interès informatiu o fer d’intèrprets

S'incià professionalment el 1998 als diaris El País i El Periódico de Catalunya L'any 2000 fou enviat a l'Orient Mitjà per a documentar el conflicte palestinoisraelià per a l'Agència EFE El 2004 s'incorporà a l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya, i des del 2006 treballa com a freelance per a alguns dels diaris més importants del món, especialment el New York Times Ha realitzat reportatges fotogràfics en molts dels punts més conflictius del món, amb una especial dedicació a l'Orient Mitjà Palestina, el Líban, l'Iraq, el Sàhara Occidental, etc, bé que ha cobert també…

Nasqué com a setmanari el 1886 i esdevingué diari el 1912 Durant la guerra civil de 1936-39, l’evolució desfavorable del conflicte i la installació a Barcelona del govern republicà provocaren el trasllat del diari a la capital catalana, on aparegué des del 2 de maig de 1938 fins al 21 de gener de 1939 Publicat a França amb intermitències durant el franquisme, reaparegué el 1977 com a revista a Madrid

Inicià l’activitat literària amb la novella Fiebre 1941, on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez A aquesta obra seguiren Casas muertas 1955, Oficina número uno 1961, La muerte de Honorio 1963, Cuando quiero llorar no lloro 1970 i els reculls Prosa completa 1976 i Obra humorística completa 1976 La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada El 1980 li fou atorgat el premi…

Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios  1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i…

Estudià dret a Madrid i, posteriorment, a la London School of Economics A Alemanya, on anà com a periodista, prengué contacte amb el moviment de Rosa Luxemburg Membre del PSOE des del 1915, fou un dels dirigents de l’ala esquerrana i, sense abandonar el partit, es mostrà partidari de la collaboració amb la Tercera Internacional Fou ambaixador de la República Espanyola a Mèxic i a la Unió Soviètica Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou ministre d’estat amb Francisco Largo Caballero -de qui fou conseller polític, juntament amb Luis Araquistáin - i comissari general de guerra Exiliat a la fi…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de  El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya  Formà part de l’equip fundacional de la revista  Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és professor de la Facultat de…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que…