Resultats de la cerca

Lluitador per la independència del seu país, collaborà en diverses publicacions i hagué de fugir diverses vegades, als EUA Finalment, empresonat pels espanyols, fou afusellat A part la seva tasca periodística, deixà texts en prosa i, sobretot, poètics, com Cantos de la tarde 1860 i En días de esclavitud 1869/> Ja mort, en foren publicats els reculls Poesías póstumas 1871, Poesías completas 1872 i Nueva colección de poesías 1909

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’inicià professionalment en el diari Avui Especialitzat en crònica i anàlisi política, el 1992 fou enviat a Madrid com a corresponsal del mateix diari i el 1996 en fou nomenat delegat Dos anys després s’incorporà a El Periódico  com a redactor en cap de la secció de política Després d’una breu etapa com a responsable de l’edició catalana d’ El País , del 2010 al maig del 2019 fou director d’ El Periódico de Catalunya El setembre del 2019 fou nomenat cap d’Informació i Actualitat de Radiotelevisión Española…

Inicià la seva trajectòria el 1980 al bisetmanari El 9 Nou d’Osona, on s’especialitzà en hoquei sobre patins Collaborà en diaris com La Vanguardia i Dicen i dirigí programes de ràdio com A cop d’estic a Ràdio Olot 1983-84 i Stick 4 a Ràdio 4 1984-89 Després fou director executiu de la revista Stick 1989-92, cap de premsa de la competició d’hoquei sobre patins durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, gerent de l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins ACEHPA 1993-96 i cap de premsa de la Federació Espanyola de Patinatge 1996-2000 El 2002 fou un dels fundadors…

Editat en castellà, publicà articles i notes informatives en català Fundat a Barcelona a la darreria del novembre del 1916, tingué una vida molt accidentada, fins el 1919, que deixà de publicar-se En foren redactors Lluís Companys, Joan Comorera i Francesc Aguirre Inserí articles de Miguel de Unamuno, Pablo Iglesias i altres escriptors socialistes i obreristes del moment El principal articulista fou el director, que menà dures campanyes contra la monarquia i el govern espanyols Des d’aquesta publicació preparà l’ambient per a la vaga revolucionària de l’agost del 1917, per la…

De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema Posteriorment, el 1946, passà a collaborar a La Vanguardia , que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 collaborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el…

Fou fundat per Joseph de La Croix, baró de La Bruère, i Pasqual Marín Entre els redactors inicials hi hagué Joaquim Fusell i Gil, Francesc Bahamonde i Sessé, Joan Baptista Escorigüela, Marc Antoni d’Orellana i Josep Marc i Borràs Incloïa notícies generals i articles científics, polítics i filosòfics Mostrà un gran interès per la llengua autòctona Escorigüela hi mantingué una important correspondència amb Manuel Joaquim Sanelo sobre aquesta qüestió Durant la guerra del Francès animà la defensa de la ciutat, fins que els bombardeigs ordenats per Suchet en feren suspendre la publicació 1812 la…

Editor del diari El País 1976, fou creat el 1972, si bé no fou inclòs en el registre d’empreses periodístiques fins el 1975 L’empresari Jesús de Polanco  en fou el president fundador fins l’any 2007, i del 1988 el periodista Juan Luis Cebrián  en fou el conseller delegat fins el 2008, que ocupà la presidència És un dels principals grups de comunicació multimèdia espanyols Inclou les emissores de ràdio de la Cadena SER i diverses emissores de radiofórmula, el diari econòmic Cinco días des del 1989 i l’esportiu Diario As des del 1996 i des del 2006 té una participació accionarial…

S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de l’ambaixada…

Vinculat de molt jove al sobiranisme, fou activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes , i els primers anys vuitanta fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya a les comarques de Girona Inicià estudis de filologia catalana i de periodisme, però es decantà finalment per aquesta darrera professió El 1981 començà a treballar a El Punt Publicà reportatges i cròniques de temàtica diversa en aquest diari i en la revista Presència , bé que sempre amb un predomini de la preocupació nacional des del 1988 es dedicà a reunir les…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…