Resultats de la cerca

El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin 1915, Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort El 1917 féu els films en episodis Vindicator , dins la línia del Fantomas de Feuillade Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell 1932 Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa 1913-15 i fou director del setmanari La Dona Catalana 1925-34 El 1939 s’exilià a Mèxic

Deixà els estudis de filosofia per dedicar-se al comerç i després al periodisme, i fundà, a Manresa, els periòdics El Cardoner  1876, La Montaña  1880, Revista Catalana  1881-82 i Diario de Manresa  1885 Publicà llibres de poesies en castellà Visiones y realidades , 1871 i en català Brots primerencs , 1880 Faules alemanes en vers català , 1881, comèdies de costums La festa major , 1895, monòlegs còmics En Peguera , 1897  A les fosques , 1899  L’eclipse o l’home de la ullera , 1900, un “dramet” allegòric Manresa i Puigcercós , 1896 i alguns estudis, com ara Memoria sobre la…

Inicià la carrera periodística en la revista El Ciclista i el 1911 fou un dels impulsors de la Volta Ciclista a Catalunya Integrat a la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, el 1912 fou un dels fundadors de l’Sport Ciclista Català, l’entitat ciclista més antiga de Catalunya encara activa Al juliol del 1912 llançà la primera edició del Butlletí del Sport Ciclista Català , i collaborà en la revista Stadium i Mundo Deportivo 1916-28 El 1913 participà en la creació de la Festa del Pedal, i el 1920 en la del Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona Fou redactor esportiu de La…

Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà articles per a…

El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a El Faro Bisbalense , El Independiente  de Girona, del qual fou fundador i director, Revista de Gerona  i El Demócrata , on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, fou nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf El Corresponsal de París , hi dirigí la revista Catalunya-…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les…

Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004, Madariaga De…

Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a  Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a  L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a  Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…

Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1863, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista de Valentí Almirall i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus,…