Resultats de la cerca

Fill de l’historiador  Emili Grahit  Estudià dret i exercí com a historiador Fou secretari del Jutjat municipal de Girona, posteriorment del de Barcelona i, també, de la Comissió provincial de monuments de Barcelona, de la qual publicà la  Memòria de la labor de la Comisión Provincial de Monumentos de Barcelona en el primer siglo de su existència 1844-1894 1897 Collaborà amb temes literaris i històrics al Diari de Girona  i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando  1906-35 Fou corresponsal de  La Vanguardia  a Girona  Entre les seves obres…

Net d’Alfred Opisso Reporter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà, fou collaborador de La Humanitat i, a la postguerra, redactor de Destino i collaborador de La Vanguardia signà sempre Arturo Llopis Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc

Fou director d' El Mercantil Valenciano i publicà nombroses obres sobre temes jurídics i històrics El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas 1878, La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa 1876, Los regímenes penitenciarios 1880 i Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia 1894

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava amb el pseudònim Berenguer…

Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo  1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics prohibició de comerç…

Periodista, es dedicà a l’ensenyament i fou director del Diario de Mataró Adoptà sovint temes històrics i religiosos en llegendes, novelles curtes El hermano del mártir, o El catolicismo en España , 1890, i sobretot drames i altres peces de teatre, a vegades de caràcter efectista, en castellà Carlos de Viana , 1889, en versió catalana el 1929 La cruz de hierro , 1886 Entre mi hijo y mi honra , 1882 Carlos el Hechizado , 1890, i en català Lo mas maleït , 1888 L’anell de la morta , 1895 El naixement del Messies , 1911 El secret , 1917 L’escàndol , 1929 Escriví poemes també en…

Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Es graduà al Lafayette College de Pennsilvània EUA Posteriorment treballà de 1954 a 1967 com a corresponsal de Paris Match Amb el també periodista Larry Collins és coautor de diversos llibres en forma de reportatges o crònica novellats sobre fets històrics del segle XX que esdevingueren  best-sellers Paris brûle-t-il 1964, Ou tu porteras mon deuil 1967, O Jerusalem 1972, Cette nuit la Liberté 1975, Le cinquième Cavalier 1980 i, després d’un llarg parèntesi, New York brûle-t-il 2005 En solitari, és autor de La Cité de la joie 1985, portada al cinema per Roland Joffé el 1992, Plus grands que…

Amb seu a Nova York, fou fundat el 1851 per Henry J Raymond i George Jones Pertany a la The New York Times Company, que també és propietària d’altres mitjans, com International Herald Tribune i The Boston Globe El director general de la companyia és Arthur Ochs Sulzberger, Jr, la família del qual controla el diari des del 1896 El 2009 el magnat mexicà Carlos Slim  s’incorporà com a accionista de referència del diari, i el 2015 n’esdevingué el primer El 1996, creà el seu portal a internet És un dels diaris més  importants dels EUA i d’arreu del món, com ho evidencien els…