Resultats de la cerca

El seu ofici de tipògraf li permeté l’accés a una literatura de caràcter popular, bàsicament a través de la premsa humorística i satírica Alguns d’aquests textos, tant en vers com en prosa, foren recollits a Humorístiques s d En teatre obtingué un notable èxit popular amb comèdies com Quina dona tinc i L’última pallissa

Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus Fundà i dirigí el setmanari Reus Moderno 1889-91 i la revista humorística Miss Pimentón 1895 i fou redactor de Lo Somatent De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917 Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L’ensenyança tècnica a Reus 1903, El nacionalisme i les ciències naturals 1916, El problema de l’aviació i moltes d’altres

Inicià l’activitat literària amb la novella Fiebre 1941, on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez A aquesta obra seguiren Casas muertas 1955, Oficina número uno 1961, La muerte de Honorio 1963, Cuando quiero llorar no lloro 1970 i els reculls Prosa completa 1976 i Obra humorística completa 1976 La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada El 1980 li fou atorgat el premi Lenin de la pau

Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’Ajuntament de…

Vida i obra Pare de Josep Maria Lasarte Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, El Diluvio Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Un Tros de Paper , L’Embustero , 1866, La Rambla , que fundà, La Pubilla , La Campana de Gràcia i Lo Xiulet del Carril…

Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús , fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica  i La Luz  Fundà la lògia catalanista Avant 1880 Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou…

Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Cortès De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850, però després s’installà definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde Mantingué relacions amb intellectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i,…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire, especialitzat en la premsa esportiva catalana i, sobretot, barcelonina Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi, amb un simbolisme i un llenguatge característics Emprà el pseudònim de Dove Entre les seves creacions més populars es destaca "l’avi del Barça”, el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Començà com a…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…

Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…