Resultats de la cerca

Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938

Collaborà en diaris de tendència liberal, com “The Examiner”, instat per Shelley a Itàlia formà part de la revista “The Liberal” Poeta de gust popular, escriví The Story of Rimini 1816, poema narratiu situat en la tradició preromàntica anglesa del s XVIII, i assaigs, com Imagination and Fancy ‘Imaginació i fantasia’, 1844 i The Town ‘La ciutat’, 1848

Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana  i Almanaque de El Áncora  i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb música d’Amadeu…

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la…

Acabats els estudis de germanística, literatura i filosofia a les universitats de Heidelberg i Cambridge, el 1985 s’incorporà al Frankfurter Allgemeine Zeitung i el 1989 ocupà el càrrec de cap de redacció del suplment cultural en substitució de Marcel Reich-Ranicki El 1994 fou coeditor del diari, i des d’aquest càrrec impulsà la renovació i ampliació dels continguts culturals, fins aleshores molt circumscrits a la literatura A banda de la tesi doctoral Schrift als Tradition Die Dekonstruktion des literarischen Kanons bei Kafka und Harold Bloom ‘L’escriptura com a tradició La…

Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887  La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’…

Originària de Madrid i amb tradició militar —un dels seus avantpassats fou capità general de les Canàries a mitjan segle XIX— El primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu 1882 – 1959 per treballar com a redactor a Las Noticias després fundà El Liberal , que dirigí, i actuà com a secretari de Manuel Foronda ingressà al partit radical i portà la secretaria política d’Alejandro Lerroux durant la república fou diputat a corts per Jaén i governador civil d’Oviedo El seu germà, Manuel Pérez de Rozas Masdeu 1896 – 1954, administrà El Liberal i portà afers…

Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús , fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica  i La Luz  Fundà la lògia catalanista Avant 1880 Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou…

Vida i obra D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles de crítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes  1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…