Resultats de la cerca

Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…

Publicat a Girona des del febrer del 1979, fou creat per a cobrir la informació local i regional com a alternativa catalana al diari franquista Los Sitios 1943, i des del 1990 s’anomenà Punt Diari Fou dirigit per Jordi Negre 1979, Carles Sánchez-Costa 1979-80, Xavier Roig 1980, Pius Pujades 1980-82, Josep Collelldemont 1982-85, Jaume Fabra 1985, Carles Revés 1985-86, Enric Matarrodona 1986-89, Joan Vall i Clara 1989-92 i Emili Gispert 1992-2011 Distribuí la revista Presència  com a suplement setmanal Fins el desembre del 1980 fou editat per Edicions Comarcals, i a partir d’aquest any per…

Vida i obra El 1922 inicià la seva carrera periodística Fou redactor de L’Esport Català 1925, redactor en cap de  La Publicitat  des del 1929 i director del setmanari Mirador  1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Collaborà, a més, a La Nau , La Nova Revista  i L’Opinió La seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa Molt vinculat a l’ Ateneu Barcelonès , fou membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938 Defensà la necessitat de fomentar la novella catalana Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins…

Nebot de Magí Pers i Ramona Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú  i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català

El 1983 es traslladà a Barcelona Ha collaborat en diferents mitjans de comunicació, com Radiocadena Espanyola, Cadena SER, RAC1, COM Ràdio, Catalunya Ràdio 2010-12, Televisió Espanyola a Catalunya, 8TV, BTV, els diaris Mundo Deportivo 1990-96, As 1996-2010, en què exercí de redactor en cap, i El País , i les revistes Don Balón i Soccer Magazine Publicà, juntament amb Santi Giménez i Gemma Herrero, 37 Històries solidàries al voltant de l’esport 2007 Ha rebut diferents premis, com el de la Secretaria de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2006, el V Premi Ernest Lluch 2006 i el premi…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

Editor i collaborador de diverses revistes i diaris, fou cofundador del grup artístic d’avantguarda Devetsil La seva poesia revolucionària descriu, en uns primers temps, el món proletari, si bé més endavant es torna més lírica i profunda i ofereix una visió del país carregada de malenconia i també més crítica, motiu pel qual s’enfrontà amb les autoritats Cal destacar Město v slzách ‘La ciutat en llàgrimes’, 1921, Na vlnách TSF ‘Sobre les ones de la TSF’, 1925, Ruce Venušiny ‘Els braços de Venus’, 1936, Zhasněte světla ‘Apagueu els llums’, 1939, Maminka ‘Mare’, 1954, Koncert na…

Lluità en la Resistència contra el règim de Vichy i després de la Segona Guerra Mundial es graduà en enginyeria 1947, a l'École Polythechnique, però es dedicà al periodisme, i se centrà sobretot en qüestions internacionals, i en el paper de França a la Indoxina i Algèria, advocant per la descolonització El 1953 fundà L'Express , que dirigí fins el 1977, setmanari d'una gran influència en la política francesa en alguns períodes Secretari general 1969-71 i president del partit radical socialista 1971-75 i 1977-79, fou diputat a l’Assemblea Nacional 1970-78 i ministre de reformes de V…

Jove, marxà de casa per combatre en les files carlines, de les quals fou nomenat oficial El 1875, intervingué en el setge de la Seu d’Urgell fou empresonat per les tropes del general Martínez Campos Fou militant actiu del Partit Tradicionalista, i gran defensor de la causa carlina Fundà i dirigí, a Barcelona, “Lo Crit de la Pàtria” 1883 —per articles del qual fou empresonat diverses vegades—, “Lo Crit d’Espanya” 1889, “La Carcajada” i “El Estandarte Real” A Catalunya fundà diverses associacions catòliques El 1892 emigrà a Amèrica i residí a Buenos Aires, on dirigí les revistes “El Legitimista…

Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes Es distingí sobretot per les seves campanyes antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial, etc i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical El Mercantil Valenciano o dissident En foren redactors i collaboradors assidus Ferran Llorca, Venanci Serrano i Clavero, Josep Vinaixa, Juli Cola, Juli…