Resultats de la cerca

D’origen gitano, començà a actuar a la seva ciutat natal, i el 1940 enregistrà el seu primer disc, Lerele En 1943-51 es vinculà a Manolo Caracol, amb el qual organitzà i actuà en nombrosos espectacles Casada el 1954 amb el gitano del barri barceloní de Gràcia Antoni González,  el Pescaílla , protagonitzà una trentena de pellícules, entre les quals La Faraona —sobrenom amb el qual també fou coneguda— 1953, Una señora estupenda 1967 i Sevillanas 1967, de Carlos Saura Tot i haver estat convertida en símbol de l’Espanya franquista, en general hom coincidí a reconèixer-li el talent El març del…

Rimbau fou substituït per Paco Mir Feren pràctiques a l’Institut del Teatre i debutaren al carrer fent mímica i pantomima, art que han mantingut al llarg de la seva carrera Després d’alguns espectacles infantils, estrenaren la peça Manicòmic 1982 seguida d’ Èxit 1984 Slàstic 1986 La botiga dels horrors 1987 Pels pèls 1990 Terrífic 1991 El barber de Sevilla 1993 Pel davant i pel darrera 1996 Entretrès 1996, representació d’una gravació d’una sèrie per a la televisió Tricicle 20 1999, muntatge antològic dels seus primers vint anys, i Sit o els incleïbles homes cadira 2002 Han realitzat gires…

Vida Autodidacte, estudià disseny gràfic i llenguatge audiovisual A partir del 1973 intervingué com a autor i collaborador en la realització de films en formats subestàndard i vídeos experimentals Impulsà i coordinà el llarg collectiu En la ciudad 1975-76 restauració i reedició en vídeo, 1997 Juntament amb Eugènia Balcells, Manuel Huerga o Juan Bufill constituí el grup Film Vídeo Informació, que edità la revista "Visual" 1997-78, dos núm Per a la televisió realitzà l’assaig Marcel Duchamp entre nosaltres retard en vídeo 1986-87, llargmetratge experimental i el fresc Lecturas de Cirlot 1997-…

Vida Era nebot d’Adrià Gual Com a crític signà Enric F Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" 1934 i a les revistes "Art" 1934-35 i "Espectáculo" 1936 També fou un membre destacat del FAD 1935 Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945, i publicà catàlegs i monografies de pintors a l’editorial que creà…

Fou un dels impulsors del ‘nou cinema alemany’ amb Der junge Törless ‘El jove Törless’, 1965 Molts dels seus films, sovint a partir d’obres literàries, fan una anàlisi històrica d’Alemanya Michael Kohlhass, der Rebell ‘Michael Kohlhass, el rebel’, 1968, Der Plötzliche Reichtum der armen Leute von Kombach ‘La sobtada riquesa dels pobres de Kombach’, 1970, Die verlorene Ehre der Katharina Blum ‘L’honor perdut de Katharina Blum’, 1975, Der Fangschuss ‘El tret de gràcia’, 1976, Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1980 També són adaptacions literàries Un amour de Swann 1983, Death of a…

El 1942 abandonà la feina en un banc per a dedicar-se a la distribució cinematogràfica a la sucursal barcelonina de la Distribuidora Ballesteros, que el 1962 deixà per fer-se càrrec de Discentro, empresa que havia creat el seu germà Francesc a Madrid, fins que tancà el 1978 El mateix any fundà Badal Films, des d'on distribuí a Catalunya films adquirits directament o que oferia en representació d'altres empreses, activitat que dugué a terme fins que es jubilà 1991 i tancà l'empresa Fou el propietari del petit cinema Comedia de Gràcia 1955-61 i s’ocupà de la seva programació Representà el…

Afeccionat des de molt jove al cinema i la fotografia, començà organitzant vetllades cinematogràfiques al cine Alhambra de la seva ciutat Després de muntar sessions en diversos locals de Mollet, Caldes de Montbui, la Garriga i Sant Feliu de Codines, el 1921 obrí a Barcelona una galeria fotogràfica Aquest local fou també la seu de l’Oficina d’Informació Cinematogràfica, de la qual fou director gerent, i Ramon Jené en fou l’administrador Ambdós editaren el "Boletín de Información Cinematográfica" 1922-26, en el qual J Masana escriví retrats d’algunes de les figures del món de l’espectacle que…

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a cartellista a favor…

Vida Des del 1941 collaborà com a crític cinematogràfic, teatral i literari en publicacions com "Radiocinema", "Solidaridad Nacional", "La Familia", "Verdad", "Cine-Arte" 1933-35, "Imágenes" 1945-61, "Espectáculos" 1953 i "Albatros", i també en emissores de ràdio Com a representant de la premsa barcelonina participà en dues convocatòries del Certamen Hispanoamericano de Cinematografía 1948 i 1950 Corresponsal del diari romà "Il Momento" i redactor cinematogràfic de l’Enciclopedia Espasa-Calpe, és autor de l’assaig Reflejos del cine 1953 Fou coguionista de Vida en sombras 1947-48, Llorenç…

Vida Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat 1923 – 1986 L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" 1950-70, i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li atorgà un…