Resultats de la cerca

Vida El 1906 s’estrenà com a director comercial de l’Empresa Diorama, situada al mateix lloc que el cinema, a la plaça del Bonsuccés de Barcelona Amb Narcís Bordàs, Josep Aussió i Domènec Batlló la convertí en productora 1906, amb el distintiu de Films Barcelona Fou responsable directe del fet que Joan Maria Codina intervingués en la realització de Maria Rosa 1908, amb Fructuós Gelabert A partir de 1907 i amb la mort de Bordàs, se situà al capdavant de la casa Tancada l’etapa de Films Barcelona pràcticament el 1911, es dedicà de ple a la distribució substituint en bona mesura la venda de…

El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra cinematogràfica catalana" Es federaren amb la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals FERA i el 1987 amb l’Associació de Directors i…

Vida Voluntari de la División Azul, de retorn a Madrid freqüentà la tertúlia de Carlos Serrano de Osma, amb qui s’introduí dins la indústria cinematogràfica com a guionista d’ Abel Sánchez 1946, Embrujo 1946 i La sirena negra 1947 Fou ajudant de direcció de Llorenç Llobet i Gràcia en Vida en sombras 1947-48 i aprofità els mateixos decorats per a rodar el migmetratge Encrucijada 1948 Amb la cinta Campo bravo 1948 inicià una prolífica producció com a realitzador Els primers films es caracteritzaren per un cert interès vers els aspectes formals, especialment manifest en Cuerda de presos 1955, i…

Vida Exercí de periodista en l’agència anglesa Visnews a l’Amèrica Central, i participà en la creació i el desenvolupament de Televisió de Catalunya, on ocupà els càrrecs de cap del Departament de Notícies 1983-86 i cap de Produccions Esportives 1986-89, i combinà ambdues tasques fins el 1991 També gestionà les operacions especials de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmiques FORTA Posteriorment, coordinà in situ els equips d’aquesta emissora durant la Primera Guerra del Golf, i, en acabar el conflicte, abandonà TVC per fer-se càrrec del Departament de Televisió de Dorna…

Vida Fill del poeta i dramaturg Eduard Marquina i Angulo, i cunyat i oncle dels compositors Ernesto i Cristóbal Halffter, respectivament Estudià enginyeria industrial i després es traslladà als estudis Tobis França i als UFA Alemanya amb l’objectiu d’especialitzar-se com a tècnic de so Començà a exercir l’ofici el 1934 als estudis CEA de Madrid fundats pel seu pare i altres com a sotsdirector tècnic L’any següent fou contractat per Luis Buñuel, el qual supervisà el seu debut com a director a Don Quintín el Amargao En solitari feu el musical El bailarín y el trabajador 1936, basat en l’obra…

Estudià interpretació i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1947 i es dedicà professionalment al teatre com a actor, escenògraf, director i autor Ella , 1951 La cáscara de la nuez , 1956 La sal , 1968 en diverses companyies També feu de guionista a Radio España de Barcelona 1947-53, i es dedicà a la pintura i la poesia El poema nuevo , 1953 Entrà al món del cinema a través del Cineclub Monterols A Madrid collaborà amb la productora Ariel, per a la qual dirigí algunes escenes addicionals de Los jueves, milagro 1957, de Lluís G Berlanga, i amb la productora Procusa El 1957 dirigí el…

Vida Després de cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1956, la dèria pel cinema que li venia ja de petit el portà a ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques IIEC de Madrid, on coincidí amb altres futurs professionals al llarg dels dos anys que hi passà Fou soci de la productora UNINCI, lligada a sectors del Partit Comunista d’Espanya, i s’estrenà com a cineasta amb el curt produït per aquesta Día de los Muertos Madrid 1960 1960, codirigit amb Julián Marcos, i que no fou aprovat per la Censura Continuà la seva activitat en tasques…

Vida Fill del periodista, impressor i comediògraf Avellí Artís i Balaguer 1881 - 1954, estudià a l’Escola de Belles Arts Aprengué l’ofici d’escenògraf fent el meritoriat en diferents tallers Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Treballà com a periodista i ninotaire en "La Publicitat", "La Rambla", "Mirador", "El Be Negre" i "L’Esquella de la Torratxa" En esclatar la guerra s’allistà a l’exèrcit republicà, però continuà escrivint o posant ninots en el setmanari "Meridià", el quinzenal "Amic" o "Vèncer", "premsa de…

Vida Autodidacte, suplí les mancances d’estudi amb una gran intuïció, una vocació tenaç i una gran habilitat i imaginació per les arts plàstiques, que el portaren a sobresortir en la seva professió Feu els seus primers passos en l’animació amb el rodatge de Sueños de Tay-Pi 1949-52, Franz Winterstein i Josep Maria Blay als estudis Balet i Blay Però el 1955 fundà el seu propi estudi d’animació, DIBSA, amb Jaume Papasseit i Comes Barcelona 1928, dibuixant humorístic i també autor d’historietes, que desenvolupà tasques de producció Amb la seva firma, Macian feu un únic curt, el documental La…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades…