Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu en off Jordi…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ AMartí Barcelona GUIÓ Roser Fradera, Quim Monzó FOTOGRAFIA Ivo Antonov color, normal MUNTATGE AMartí MÚSICA Quim Sota INTERPRETACIÓ Rosa Novell Llumeta, Pep Maur Serra promès, Joan Fernández el cabdill, Xabier Elorriaga el marquès, Alfred Lucchetti pare de Llumeta, Maruja Torres prostituta, Pepa López prostituta, Montserrat Carulla, Miquel Cors, Nadala Batiste Sinopsi La Llumeta viu amb el seu pare, malalt de tuberculosi, i està enamorada del carter Troba feina a la Casa Gran, on viu diverses aventures esbojarrades i surrealistes El promès,…

Vida S’inicià en el cinema de manera autodidacta Realitzà, des del 1984, catorze curts en súper-8 mm El 1988 dirigí El darrer instant , el seu primer curt en 35 mm, i l’any següent aconseguí una beca de la Generalitat de Catalunya que li permeté continuar el seu aprenentatge a París amb el cineasta Marcel Hanoun, figura per excellència del cinema independent A vint-i-un anys realitzà el primer llargmetratge, El cielo sube 1991-92, basat en l’obra Oceanografia del tedi d’Eugeni d’Ors, que fou seleccionat a més de quaranta festivals d’àmbit espanyol i internacional com Locarno i Venècia i…

Vida Estudià ciències empresarials i a vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari NGTU, on rodà uns primers curts A continuació fundà i dirigí el Cineclub Esade, i rodà el llarg documental La Festa del Pi 1973, amb Josep Anton Salgot i Joan Reig Juntament amb Josep Rigol i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins el 1975, com ara Maquillatges 1973 i Sense Spacematic 1974, de tall experimental L’any següent constituí amb J A Salgot la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren el curt Madison 1977 i el llarg Serenata a la…

Inaugurat el 18 de juny de 1982, la major part del material que exposa són joguines antigues, fabricades per les indústries catalanes i valencianes El museu s’obrí al públic com a collecció privada fins el 1997, any que Josep Maria Joan Rosa i Pilar Casademont Sadurní, propietaris de la collecció, crearen la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, a la qual cediren gratuïtament tot el fons Després d’un període d’obres per adequar i rehabilitar l’edifici, datat del 1767, el museu tornà a obrir el 12 desembre de 1998   Exposició de peces al Museu del Joguet de Catalunya sota els peus dels…

Vida Començà estudis de comerç i després cursà publicitat a l’Escola Massana de Barcelona 1966-72, on realitzà un parell de curts documentals i el curt experimental Exofórmia/ Endofórmia Després d’alguns treballs d’aprenentatge, el 1975 feu El pallasso espanyat , migmetratge argumental basat en la novella homònima del mallorquí Llorenç Capellà A partir de llavors la seva obra es desplegà en diferents vessants D’una banda, feu reportatges sobre temes d’actualitat l’aparició del diari "Avui" i el primer Grec 1976 l’Estatut i el Parlament de Catalunya 1977 la situació al País Basc amb…

El 1946 adquirí la seva primera càmera i s’inicià en la fotografia Contactà amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart El 1955 presentà la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona, i adoptà una actitud crítica enfront dels salons fotogràfics Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, dirigí la creativitat de l’agència Tiempo i el 1961 creà amb la seva dona Karin Leiz l’Studio Pomés de fotografia Tant en aquest camp com en el de la publicitat aconseguí una gran projecció gràcies a un esperit innovador que combinava amb un acusat…

La cultura catalana es va projectar amb força a l’exterior de les seves fronteres, sobretot durant els primers compassos del 2010 Entre el 3 i el 6 de febrer, la llengua catalana va ser la convidada d’honor de la fira de llengües i ensenyament Expolangues 2010, durant la inauguració de la qual el ministre francès de Cultura, Frédéric Mitterrand, va afirmar que “el català és una llengua de veïns i amics, una llengua de França, una llengua que no ens és estranya”, i va assegurar que “aquell que no coneix una llengua estrangera no coneix res de la seva” Frases que, si bé no contenien cap element…

Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino  i Presència  i al diari El Correo Catalán  abans de debutar amb el documental  Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…

La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans © IRL / Pietro Battisti La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país va disposar d'un pavelló propi a la prestigiosa Biennal de Venècia Catalunya va mostrar a la biennal --un dels esdeveniments internacionals més importants d'…