Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Pirene Films Amadeu Bagués, Barcelona ARGUMENT La novella homònima de Josep Virós i Moyes GUIÓ J Virós, Manuel Saló, R Gil FOTOGRAFIA Enrique Guerner, Cecilio Paniagua Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Jeanne Valèrie Xana, Carlos Larrañaga Enric Pujalt, Luis Induni Xanot, Maria de los Ángeles Hortelano Isabel, Josep Rubio Manuel, Luz Márquez Pilar, Rafael Bardem el vicari general, Matilde Muñoz Sampedro tia Caterina, Guillermo Marín el degà, Rafael López Somoza don…

Vida i obra Estudià al Seminari d’Urgell i cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona Fou advocat i productor cinematogràfic És autor de les novelles Verd madur 1957 —obra d’ambientació pirinenca que descriu una societat tradicional de muntanya en declivi— i Una altra mena de fosca 1976 Vinculat a partir del 1929 a diverses productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, el 1960 fundà amb Amadeu Bagués la productora Pirene Films SA, amb l’objectiu de fomentar el cinema català Aquest mateix any, un cop traduïda la novella Verd madur al castellà, amb el títol de Siega…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València, UPCE, Hispania Artis Films ARGUMENT Basat en la novella homònima de María Luisa Linares GUIÓ Margarita Robles, GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE Margarita de Ochoa MÚSICA José María Ruiz de Azagra, Cançons ballables Josep Casas i Augé SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Lina Yegros Estrella, Rafael Durán Miguel, Ana María Campoy Fifi, Jorge Greiner Julio, Luis Villasiul Mendoza, Leonor Fábregas Linda ESTRENA Barcelona i Madrid…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1903 de Marià Vayreda GUIÓ JGrau, Gustau Hernández, EViciano FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica, Xavier Camí 2a unitat AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Luis Fernando Alves Albert, Christian Vadim Ibo, Sophie Renoir Coral, Fernando Guillén Arbós, Fermí Reixach Rafael, Josep Maria Cañete Bilot, Patxi Bisquert Pep, Achero Mañas Arbosset,…

Vida Afeccionat al cinema des de jove, el 1964 s’inicià amb reportatges familiars Amb els anys ha acabat bastint una abundant filmografia de més de cent títols exhibits, la majoria documentals o reportatges, si bé també ha conreat la ficció i la fantasia Un dels seus primers treballs, Las fiestas de mi ciudad 1965, s’emeté per TVE, i la cinta Diálogos para una horca 1970, una fantasia documental, aconseguí més de cinquanta premis La ficció Ivana 1971 fou seleccionada pel Festival Internacional de la UNICA D’altra banda, juntament amb el cineasta amateur i actor Josep Casanova i altres socis…

Vida Treballà com a responsable tècnic del Cinematògraf Lumière dels germans Napoleón Fou el primer operador fix de projecció i, respectant les ordres dels Lumière, no mostrà mai l’aparell a ningú, per tal de conservar-ne el secret de fabricació Després s’inicià com a càmera i fins al final del segle XIX rodà reportatges i documentals, tot difonent el nou invent pel Principat i el País Valencià i venent alhora projectors Pathé Baby de 9,5 mm, d’aquí que se’l consideri un precursor de l’espectacle cinematogràfic a l’Estat espanyol Es desplaçà a Saragossa i entrà en contacte amb la Galería de…

Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…

Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil…