Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina 1978, exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia Doctorat en ciències de la comunicació 1995 amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya 1962-1969 , és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui , i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por,  i collaborà en programes cinematogràfics de televisió És autor de monografies, estudis i…

Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste"…

Després d’un període constituent, que s’inicià a Barcelona el 1987 sota l’impuls d’una comissió formada per Enric Alberich, Jordi Balló, Quim Casas, Àlex Gorina, Elena Hevia, Josep Maria López i Llaví, Octavi Martí, José Enrique Monterde, Joana Raja, Esteve Riambau, Joaquim Romaguera i Mirito Torreiro, l’ACCEC quedà legalment constituïda al març del 1988 amb una Junta Directiva presidida per José Luis Guarner Després ocuparen successivament la presidència Riambau 1992, Quintana 1993, Losilla 1999 i Monterde 2001 El 1989 s’installà a la seu del Collegi de Periodistes…

Des del deu debut com a director, Una ombra al jardí 1988, pellícula per la qual guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat, ha mostrat interès pel cinema policíac urbà, en la tradició clàssica del thriller barceloní Manila 1991, Susanna 1995,  Volverás 2002, Las vidas de Celia 2006 i Dictado 2012 L’excepció ha estat la comèdia L’enfonsament del Titanic 1993 També ha produït diverses pellícules d’autor, com ara L’arbre de les cireres 1998 i Pau i el seu germà 2000, de M Recha Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí 2002, d’A Villaronga, LZ immerman i IP Racine, La doble vida del…

Vida Fill d’una família benestant, encetà estudis de filosofia i lletres a Barcelona 1953-54 i de belles arts a Roma 1955 després s’inclinà per l’arquitectura i l’urbanisme i prosseguí la seva formació a Ginebra 1958-60 i a París 1961 Durant l’estada a Ginebra s’estrenà com a cineasta amb el curt documental Notes sur l’émigration 1960, cosignat amb Paolo Brunatto, i que tracta dels problemes comuns que trobaven els obrers espanyols i italians emigrats a Suïssa El film fou guardonat amb el premi de la crítica internacional al Festival de Moscou del 1961 De retorn a Barcelona, Pere Portabella…

Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…

Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer llarg com a…

Iquino el 1950 a l’avinguda del Parallel de Barcelona El 1955 ja tenien tres platós, cinc models de càmeres, projectors de llum, "girafes", tràvelings, cinc sales de muntatge, de projecció, de doblatge, i altres serveis camerinos, maquillatge, sastreria, perruqueria, etc Per agilitar els rodatges, Iquino també creà els seus propis estudis de sonorització, els Parlo Films, per als quals adquirí equips d’enregistrament Klangfilm Durant alguns anys, els IFISA foren un punt de referència important per a la cinematografia espanyola, i sobretot després de la desaparició dels estudis creats durant…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Barcelona ARGUMENTI GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Cases blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Los Mustangs, Os Duques, Los Gatos Negros INTERPRETACIÓ Serena Vergano la viatgera, Enrique Irazoqui ell, Annie Settimo Encore, Rafael Arcos l’amant, Pilar Muñoz la portera ESTRENA Barcelona, 26031967, Madrid, 18091968 Sinopsi Després d’un desengany, una dona passa tota una nit amb un desconegut, anant d’una taverna a l’altra, passejant pel Barri Gòtic de Barcelona i prenent gots de vi…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1931 de Miquel Llor GUIÓ Gustau Hernández, GHerralde, EViciano FOTOGRAFIA Xabier Agirresarobe Eastmancolor i Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Jordi Cervelló, Joan Albert Amargós arranjaments SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Ángela Molina Laura, Juan Diego Tomàs, Terele Pávez Teresa, Sergi Mateu Adrià, Alfred Lucchetti l’oncle Liborio, Carles Lucena l’…