Resultats de la cerca

Després de graduar-se en art dramàtic 1973, fundà la productora Doll d’Estels 1984, amb la qual realitzà documentals institucionals i espots publicitaris El 1988 rodà el seu primer llargmetratge, Amanece como puedas , premi a la millor pellícula de la VI Mostra de Cinema de Catalunya Treballà per a Canal 9, l’emissora de televisió de Radiotelevisió Valenciana  RTVV, per al qual dirigí sèries documentals com Solfa íntima 1990, Crònica amarga 1991 i Viatjar sense bitllet 1998, així com la sèrie de ficció Benifotrem , la primera de producció pròpia de RTVV, emesa el 1995 També rodà La camisa de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT IF Iquino, Francisco Prada GUIÓ FPrada FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Pellicer MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Mestre Serramont SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Mercedes Vecino Catalina Tontesco, Dorita, Catalina, l’àvia de Catalina, Antonio Murillo Torcuato Capiteto, Juanito, Torcuato, l’avi Torcuato, Francisco Martínez Soria Samuel, José Jaspe Domingo, Modest Cid Inocente, Mary Santpere Paz, Pedro Mascaró Epaminondas, Concha Gorge Leona, Teresa Idel…

Vida S’inicià com a aprenent a l’estudi i laboratori cinematogràfic Julio Sanz a tretze anys, i arribà a ser oficial de laboratori A setze anys ja era ajudant d’operador i filmà reportatges per al noticiari Fox-Movietone , a banda d’interpretar algun paper esporàdicament Durant la guerra civil, treballà per a la CNT i rodà reportatges de guerra, com el migmetratge Alas rojas sobre Aragón 1937, Alfonso de los Reyes Un cop acabat el conflicte armat, compaginà la feina de segon operador en films com La linda Beatriz 1939, Josep Maria Castellví, amb la de primer operador a El…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo Bridge , 1940…

Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima 1939 de Francisco Prada i IFIquino GUIÓ IFIquino FOTOGRAFIA Isidoro Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José Ruiz de Azagra, Cançó pupupidu, de Joan Durany i Alemany, lletra de FPrada i IFIquino SO Clemente Wilde INTERPRETACIÓ Antonio Vico el pare, la mare, Don Heliodoro, Fulgencio i Inocencio, Mary Santamaría Elsa, Guadalupe Muñoz Sampedro Restituta, Luis Porredón Mauricio, Francisco Martínez Soria Luquita, Alberto López…

Vida Estudià a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i treballà en El Noticiero Universal  1961 i com a crític de cinema a Ràdio Barcelona, a la Cadena SER i a  Fotogramas Es dedicà a la publicitat cinematogràfica en les productores Este Films 1962 i Pefsa El 1964 marxà a Madrid contractat per Ocean Films/Joan Subirana, per dedicar-se a la producció i a coescriure guions per a coproduccions, bàsicament amb Itàlia, amb títols com ara El espontáneo 1963, Jordi Grau Els pirates de Malàisia I pirati della Malesia / Les Pirates de Malaïsie , 1964, Umberto Lenzi, i l’emblemàtic Per un…

Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…

Vida Format artísticament a Barcelona, el 1931 s’inicià al grup teatral Los Amigos del Arte El 1935 fou contractat pels estudis de doblatge Acústica, després de superar una prova de veu per doblar Gustav Fröhlich a Barcarola Barcarole , 1935, Gerhard Lamprecht Aviat esdevingué, a més, director de doblatge Dos anys més tard debutà al cinema en directe a Barrios bajos Pedro Puche Durant la dècada del 1940, els seus papers teatrals prengueren més entitat, i treballà com a primer actor a la companyia d’Irene Sáenz de Heredia, i al Teatro de la Comedia, amb èxits com ara Los habitantes de la casa…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…