Resultats de la cerca

El collectiu fou dirigit fins el 1982 per la seva fundadora, Dolors Manté El 1986 l’equip gestor era format per Marta Selva, A Solà, Raquel Aranda, Mirito Torreiro i José Enrique Monterde A partir del 1989 la direcció fou assumida per M Selva, A Solà i R Aranda Al llarg de la seva història ha tingut la collaboració de Montserrat Lluch, Mercè Coll, Ramon Rull, Toni Batllori, Araceli Rilova i Lourdes Labara Ha estat una cooperativa pionera a Catalunya en l’elaboració de propostes didàctiques i programes de formació adreçats tant a docents com a alumnes, alhora que produeix materials didàctics…

S'especialitzà en cinema publicitari, documentals de divulgació científica i títols de crèdit de films com West Side Story, Bonjour Tristesse, Around the World in 80 Days, Exodus , etc El 1968 rebé un Oscar al millor curt documental per Why Man Creates Altres films seus notables són Notes on the Popular Arts 1977 i The Solar Film 1979

Creat com a associació el 1983, el mateix any fou admès com a membre de la International Association for Audio-Visual Media in Historical Research and Education Oxford Fou refundat el 2000 com a grup de recerca pel Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de Barcelona UB, en adscriure’s al Parc Científic de Barcelona Fundat i dirigit per Josep Maria Caparrós, ha emprat el film com a font d’investigació i mitjà didàctic de les ciències humanes i socials en considerar-lo un testimoni de la societat, reflex de les mentalitats i retrat de l’evolució del món contemporani, i ha aprofundit el…

Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren illustrades amb…

Vida El 1928 començà a collaborar com a crític cinematogràfic a "El Mundo Deportivo" També escriví al diari "La Humanitat" i en les especialitzades "Ràdio Barcelona" 1924-38, "Popular Film" 1926-37, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35 i "Actualidades Paramount" 1935-36, a més d’exercir com a cap de publicitat de la Gaumont, el cinema Fantasio i la Internacional Films de Lluís Cabezas El 1930 fundà la revista "El Clarín Cinematográfico", que no durà gaire també fou sotsdirector de "Cine Mundo" 1952-61 i enviat especial d’"El Noticiero Universal" i "Fotogramas" D’altra banda, també…

Vida Administratiu, s’impregnà del fet cinematogràfic amb les filmacions familiars i els reportatges que feu el seu pare Francesc Font i Contel, escultor i arqueòleg Després de la guerra civil començà a colleccionar tota mena de papers de cinema i a redactar a mà fitxes dels films que s’estrenaven a Barcelona Amplià aquest fitxer amb altres films que es produïen al món i que acabà anomenant FitxerFilm, amb unes 50 000 unitats A partir del 1945 inicià la tasca puntual de cronista i crític, en particular de l’amateurisme espanyol i català, i la divulgació erudita en publicacions…

Sorgí a Barcelona el 1958, el mateix any que publicaren el primer llibre sobre el cinema català editat a Catalunya després d’anys de recerca, sota el títol La cinematografia catalana 1896-1925 L’entitat es constituí amb la intenció de preservar tot tipus de material relacionat amb la cinematografia, amb especial dedicació al que podia tenir un interès per a la creació d’una Filmoteca Nacional de Catalunya, en particular, i dels Països Catalans, en general Estava estructurada en sis seccions Biblioteca, Hemeroteca, Arxiu Documental, Arxiu Gràfic, Maquinària i Objectes Museístics i Arxiu de…

El 1974, amb Hermann Bonnín com a director de l’Institut del Teatre, es fundà la secció al si del Centre d’Estudis i Documentació d’Arts, Espectacles i Comunicació CEDAEC de la Biblioteca i Museu, centre dirigit per Xavier Fàbregas Aquest demanà a Miquel Porter i Moix de posar en marxa la secció sobre cinematografia i qüestions afins amb el nom de F Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya La secció funcionà de fet a partir del 1976 fins a la constitució de la Generalitat el 1981, quan X Fàbregas i M Porter passaren al servei d’aquesta nova institució La secció se situà a les dependències…

En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985 L’institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz Suay, fundador i primer director de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, traspassat el 1997 Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curtmetratges i llargmetratges, amb l’objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens L’arxiu cinematogràfic consta d’uns 8 800 títols de tota mena documentals, cinema comercial, cinema amateur , etc, i en tot tipus de suports

Evolució Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs FNC a Bilbao el 1956 La secció Nord-est…