Resultats de la cerca

Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director,…

Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L' art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…

Cursà estudis de pintura a Cracòvia i es dedicà a la litografia, especialitat en la qual guanyà el premi nacional l’any 1953 Realitzà cartells de cinema i films d’animació El 1959 s’establí a París i es dedicà als curtmetratges i documentals, en els quals barrejà les tècniques pictòriques i les cinematogràfiques Posteriorment, passà a realitzar llargmetratges d’estil molt peculiar, en els quals l’erotisme sadomasoquista de connotacions oníriques és sempre l’element central Entre les seves pellícules, sovint controvertides , es destaquen Goto, l’île d’amour 1968, Blanche 1971, Les…

Obtingué la fama amb la sèrie televisiva Moonlighting 1985, per la qual guanyà un Emmy El seu primer èxit cinematogràfic fou amb la comèdia Blind Date 1987 de BEdwards, amb el qual tornà a coincidir a Sunset 1987 Principalment, és conegut per les seves interpretacions en papers d’acció i violència com la trilogia Die Hard , iniciada el 1987, The Last Boy Scout 1991 i Pulp Fiction 1994 Entre les seves aparicions posteriors destaquen 12 Monkeys 1995, The Fith Element 1997, The Jackal 1997, Mercury Rising 1998, Armageddon 1998, The Siege 1998, Breakfast of Champions 1999, The Sixth…

Els seus pares treballaren com a monitors d’immersió submarina en diferents indrets del món, la qual cosa contribuí a desenvolupar en ell un amor per la mar que ha reflectit en les pellícules Le grand bleu 1988 i Atlantis 1991 La seva obra, que es mou sobretot en els gèneres del cinema fantàstic i d’acció, es caracteritza per una espectacularitat visual en deute amb les superproduccions de Hollywood, amb les quals ha volgut competir rodant alguns dels seus títols en anglès i amb actors nord-americans i britànics com a protagonistes També ha dirigit Le dernier combat 1983, Subway 1985, Nikita…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Esicma, Paragon Entertainement / Handmade, CLT-UFA International, Mandarin Films, Wild Rose Productions ARGUMENT I GUIÓ Rafa Russo FOTOGRAFIA Javier Salmones Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Grant Hicks MUNTATGE Nacho Ruiz Casillas MÚSICA Luis Mendo, Bernardo Fuster, Ángel Illarramendi SO Martin Trevis INTERPRETACIÓ Douglas Henshall Victor, Lena Headey Silvia, Penélope Cruz Louise, Gustavo Salmerón Rafael, Eusebio Lázaro Don Miguel, Mark Strong Dave, Charlotte Coleman Alison, Nel Stuke Freddy, Elizabeth McGovern Diane, Paul Popplewell Simon…

El grup volia fer treballs d’alta qualitat i professionalització, projectar la cinematografia catalana a l’exterior i implicar el cinema català amb la resta de la cultura de Catalunya Formaven el collectiu Joan Albert Abril i Pons El viatge a l’última estació , 1981-82 Pep Callís i Figueras Naftalina , 1981 Raül Contel i Ferreres L’home ronyó , 1982-83 Crits sords , 1983-84 Manuel Cussó i Ferrer Simó Fàbregas i Terés Entre parèntesis , 1982 Ignasi Pere Ferré i Serra La Caña en , 1980, amb Josep Maria Bruno Morbus, o bon profit , 1981-82 Xavier Juncosa i Gurguí Ferran Llagostera i Coll…

El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…

En el rodatge hom no usa el moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d’imatge per imatge i mitjançant diversos trucatges és creada la impressió de relleu i moviment Comprèn el dibuix animat, amb el qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages , objectes en moviment, gravats mòbils, ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes Un aspecte més de l’animació és el film amb la imatge produïda directament sobre el suport, sense filmació El film d’animació entronca amb l’estètica i les tècniques de les joguines òptiques i dels estris de física recreativa Inicialment, l’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ Joan Brossa, PPortabella FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal MUNTATGE Teresa Alcocer, Emili Rodríguez Osés MÚSICA I SO Carles Santos INTERPRETACIÓ Christopher Lee, Jeannine Mestre Sinopsi Mosaic o més aviat trencadís de seqüències autònomes que pren la tensió a una realitat fatigada per la dictadura de Franco i els seus xucladors sanguinaris, sota la mirada perplexa d’un foraster que tant remet a la planta d’un gentleman com a la del vampir que tantes vegades ha encarnat l’actor britànic Christopher Lee Producció…