Resultats de la cerca

Vida A dotze anys començà d’aprenent de fuster als estudis Orphea Film, i anà ascendint fins a arribar a ajudant de càmera d’operadors com Josep Gaspar i Ra-mon de Baños Tot i el seu tarannà republicà, quan obriren les dependències del No-Do a Catalunya hi entrà com a càmera, fins el 1955, any en què marxà a Mèxic Allí rodà documentals amb Luis Alcoriza i Carlos Velo, dos directors pròxims a Luis Buñuel, també exiliats a Cuernavaca Cinc anys més tard tornà a Catalunya, on treballà de segon operador a la factoria Iquino, amb obres com ara Botón de ancla en color 1960, Miquel Lluch…

Vida Encara adolescent, començà a publicar dibuix humorístic a la premsa argentina i creà, entre d’altres, els personatges Pichín el Grande i el gautxo Rendija que anunciava els tabacs argentins El 1932-33 entrà a formar part dels estudis Cristiani, on, a més de curts, feien cintes publicitàries d’animació, i participà en la realització d’una desena El 1938 fou un dels animadors principals del curt El mono relojero L’any següent s’independitzà i creà el seu propi estudi, la Compañía Argentina de Dibujos Animados, on realitzà el curt La caza del puma , que s’estrenà amb èxit el…

El 1942 entrà en la National Film Board del Canadà on realitzà diversos films de la sèrie “Chants populaires” Installat a Londres el 1956 fundà una productora de dibuixos animats i realitzà alguns films breus però magistrals, com The Apple 1961 i The Flying Man 1962 El 1968 dirigí Yellow Submarine

Vida Començà la seva carrera realitzant films amateurs fins que el 1931 entrà en el camp professional com a extra També fou redactor en cap de "Filmópolis Revista mensual cinematográfica" 1933-36 i collaborà en "Cine-Art" 1933-35 Durant la postguerra fou contractat com a ajudant de direcció de Producciones Campa, la qual li donà l’oportunitat d’estrenar-se com a director i guionista amb Un ladrón de guante blanco 1945 El següent film, Cuando los ángeles duermen 1947, ja el realitzà per a PECSA, que posà a la seva disposició un equip tècnic i artístic estable Per a aquesta empresa…

Entrà d’aprenent a la casa Gaumont el 1910 Es formà amb Gaspar i amb Baños Féu documentals de successos, com el del gran incendi del Cinema La Llum de Vila-real El 1915 filmà operacions oftalmològiques del doctor Barraquer, que han quedat com una fita del cinema mèdic Director de la Gaumont de Madrid 1920, es limità al camp comercial

Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler

Estudià enginyeria i periodisme, fins que el 1937 entrà a dirigir els estudis de la Metro Goldwyn Mayer Juntament amb Joseph Barbera fundà, el 1957, la seva pròpia companyia Hanna Barbera Studios, factoria cinematogràfica de dibuixos animats d’on sorgiren personatges com l’os Iogui, el gos Scooby Doo, i les històries dels Picapedra i de Tom i Jerry, entre d’altres Una extensa producció —més de 3000 films animats— els feren mereixedors en set ocasions dels Oscar i de nombrosos premis televisius

Estudià dret a la Pontificia Universidade Católica do Rio de Janeiro, on entrà en contacte amb Carlos Diegues, amb el qual, de manera bàsicament autodidacta, esdevingué un dels principals representants del Cinema Novo , amb pellícules com Ganga Zumba 1963, A Grande Cidade 1966 i Bye Bye Brasil 1979 Fou també autor de les reeixides adaptacions de les novelles de Jorge Amado Dona Flor e Seus Dois Maridos 1976 i Gabriela, Cravo e Canela 1983 que dirigí Bruno Barretto, amb el qual també collaborà en el thriller polític O Que È Isso, Companheiro 1997

Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976, Esperando a papá 1980,…

El 1969 entrà a treballar d’ajudant de direcció als estudis Saw Brothers de Hong Kong, i des del 1973 dirigí pellícules de diversos gèneres fins que a partir de Ying huang book sik ‘Un demà millor’, 1986 començà a adquirir un prestigi com a autor de films d’acció tan violents com estilitzats Pellícules com Die xue shuang xiong ‘L’assassí’, 1990 feren que la indústria de Hollywood es fixés en ell Marxà als Estats Units a rodar Hard Target 1993 Allà ha realitzat Broken Arrow 1996, Face/Off 1997, Mission Impossible II 2000, Windtalkers 2002 i Paycheck 2003