Resultats de la cerca

Vida Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona 1976, artísticament s’inicià en el camp de la música folk i la cançó catalana amb el conjunt Els Dotze Forats Com a cineasta amateur començà a rodar el 1978 en súper-8 mm i realitzà un total de 12 curts I des del 1992 rodà en vídeo 13 títols més De la seva filmografia destaquen les adaptacions de dos contes de Pere Calders, La rebellió de les coses Els dies del gran destret , 1984 i La societat consumida S HA I , 1986, ambdós realitzats amb Antoni Viñas i els reportatges i documentals És morta Venècia 1984 Pedras do tempo 1987,…

Exponent característic del “nou cinema txec”, abans de marxar a l’exili realitzà Démanty noci ‘Diamants a la nit’, 1965, sobre l’Holocaust, i O slavnosti a hostech ‘De la festa i dels convidats’, 1966, una metàfora sobre la repressió del règim comunista txecoslovac que el convertí en sospitós per a les autoritats Posteriorment rodà el curtmetratge  Mutter und Sohn ‘Mare i fill’, 1967, premiat al festival d’Oberhausen Exiliat arran de la invasió soviètica que seguí a la primavera de Praga 1968, sobre aquests fets rodà el mateix any el documental Oratorio for Prague De la filmografia posterior…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Juro Films JColl Barcelona ARGUMENT És perillós fer-se esperar 1959 de Josep Maria Espinàs GUIÓ JColl, José Germán Huici, Lluís Josep Comeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Montsalvatge SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Albert Closas Juan, Arturo Fernández Gerardo, Jesús Colomer David, Bobo , Carlos Mendy Andrés, Lidia Chacón Tina, Montserrat Salvador Marta, Pedro de Córdoba Miguel, Josefina Güell Ana, Carlos Otero, Josep Maria…

Vida i obra Tot i treballar en el negoci familiar de materials de construcció, desenvolupà una gran vocació creativa i cultural, amb un interès especial pel cinema, la pintura i la literatura Des de finals del franquisme, formà part activa d’un nucli cultural a Campos, i participà en esdeveniments com els Cicles de Conferències de 1966, els recitals de Nova Cançó del 1967 i les Festes de les Lletres dels anys setanta Fou editor, corresponsal del Diario de Mallorca El 1969 guanyà el premi Blanquerna de Manacor pel poemari Home de primera mà  publicat el 1972 i, el 1973, el premi Les Illes d’Or…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Paco Poch Barcelona, Virgínia Films Barcelona, JLGuerín Barcelona Guió i MUNTATGE JLGuerín FOTOGRAFIA Gerard Gormezano color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Síndria Segura MÚSICA Victor MYoung de la banda sonora original de The Quiet Man , The Exiles, Cançons populars irlandeses interpretades pels habitants de Cunga St Feichin SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Padraig, Bartley i Eidhne O’Feeney, Annalivia Ryan, Anne Slatery, Lord Michael Killanin, Joe Mellotte, Paul Keane i altres habitants de Cunga St Feichin ESTRENA Barcelona, 08111990 vo…

Vida Fill d’una família benestant, encetà estudis de filosofia i lletres a Barcelona 1953-54 i de belles arts a Roma 1955 després s’inclinà per l’arquitectura i l’urbanisme i prosseguí la seva formació a Ginebra 1958-60 i a París 1961 Durant l’estada a Ginebra s’estrenà com a cineasta amb el curt documental Notes sur l’émigration 1960, cosignat amb Paolo Brunatto, i que tracta dels problemes comuns que trobaven els obrers espanyols i italians emigrats a Suïssa El film fou guardonat amb el premi de la crítica internacional al Festival de Moscou del 1961 De retorn a Barcelona, Pere Portabella…

Vida Filla de l’actor del Parallel Josep Santpere i Pei i de Rosa Hernáez, s’inicià en el món del teatre el 1938, en plena guerra, cosint la roba d’escena de la companyia del seu pare i participant-hi com a actriu a l’espectacle Tenori musical El mateix any debutà en el cinema amb Ignasi F Iquino en un migmetratge no estrenat aleshores Paquete, el fotógrafo público nº 1 El 1939 fitxà per a la productora CIFESA i interpretà el primer film realitzat després de la guerra, Los cuatro robinsones Eduardo G Maroto Alguns anys més tard, alternà teatre i cinema, fent petits papers còmics en vuit…