Resultats de la cerca

La normal en el cinema mut era de 16 fotogrames En el sonor és de 24, i en la televisió de 25 imatges per segon

La longitud de cada pla és expressada en metres i fotogrames, i la seva duració pot oscillar entre uns quants segons i un màxim d’11 segons

De jove experimentà sobre totes les matèries fotogràfiques, fins que el 1928 entrà a treballar als Laboratorios Cyma de Barcelona El 1929 s’associà amb Antoni Pujol i Pascual i constituïren Aragonés y Pujol, la principal activitat de la qual fou la creació del laboratori Cinefoto Amb l’objectiu de crear una indústria cinematogràfica estatal forta absorbiren, a partir de la dècada del 1940, la majoria dels laboratoris de la ciutat El 1956 també compraren els laboratoris Quimiflex de Madrid, que esdevingueren Fotofilm Madrid 1957 D’altra banda, Aragonès fou un pioner en la introducció d’…

Vida Autodidacte, treballà a la impremta Garrell i al Laboratori Institut Biològic Llatí de Barcelona Després es traslladà a Tui per treballar en uns laboratoris lactis Tan diversos com els seus oficis foren els seus invents, la majoria fallits, com ara el cinema en tres dimensions El 1921 creà la productora Grano Films En el camp cinematogràfic rebé la influència de l’italià Alfredo Mateldi Belli, que el 1922 muntà una acadèmia de cinema a la Unió Liberal de Granollers Com a director, realitzà tres films El primer fou Campeón por amor Cinta cómica 1921, interpretada per ell i Fanny Toms,…

Les còpies positives, però, s’obtenen sobre una mida estàndard Amb aquest procediment s’aconsegueix, mitjançant projectors especials, projeccions de gran format i alhora una gran precisió d’imatges

Una presa de vista o enregistrament cinematogràfic consisteix en un seguit de fotografies de l’objecte en moviment, que, en ésser projectades amb la mateixa cadència que han estat obtingudes, donen una aparença de moviment Un motor elèctric de precisió la regularitat del qual és sovint controlada per un quars fa avançar la pellícula per davant de la finestra de presa o d’exposició un mecanisme d’intermitència deté cada fotograma un breu temps a la finestra per tal de permetre’n l’exposició a la llum emesa o reflectida per l’objecte filmat un obturador , consistent, generalment, en un…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 Pere Portabella, Barcelona, Grup Cinema Art Héctor Fáver, Barcelona GUIÓ JLGuerín FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color i blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros, Isabel Caellas MUNTATGE JLGuerín, Manel Almiñana MÚSICA Albert Bover i fragments d’Arnold Schönberg, Jacques Offenbach, Claude Debussy, Maurice Ravel, Béla Bartók, Piotr Ilitx Txaikovski SO Daniel Fontrodona, David Callejas INTERPRETACIÓ Juliette Gaultier Hortense Fleury, Ivon Orvain l’oncle Étienne, Anne-Céline Auché la minyona, Cécile Laurent, Simone Mercier, René Flory, Marc…

Vida Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare que morí després del part i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir Manifestà la seva afició per l’escriptura i el cinema collaborant regularment en la revista Arcinema  1956-60 de Barcelona Passà a viure a París 1961-63, on treballà en diversos oficis, i després viatjà per Cuba i Itàlia Literàriament evolucionà des de posicions testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una…

Estudià arquitectura tècnica a Barcelona El 1968 es traslladà als EUA on es graduà amb un mestratge d’arts a la Universitat de Iowa 1971 Treballà per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar, on corealitzà amb Ivan Chermayeff el curt d’iniciació al món del disseny, What Do You Mean by Design 1973 Interessada per l’audiovisual, marxà a Nova York A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es vinculà als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart Des del 1988 viu entre aquesta ciutat i Barcelona D’orientació conceptual, realitzà…