Resultats de la cerca

Digne exponent de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol amb Tocata y fuga de Lolita 1974, demostrà després la seva capacitat tècnica i una major coherència ideològica amb La verdad sobre el caso Savolta 1979 Posteriorment dirigí El túnel 1987

Estudià a l’Institut del Teatre i formà part del Teatro Español Universitario TEU El 1957 es traslladà a Madrid, on desplegà una interessant carrera professional en el teatre, la televisió des del 1958 i el cinema debutà el 1961 a Tres de la Cruz Roja , de F Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat De la seva filmografia hom pot destacar La tía Tula 1963 de MPicazo, L’advocat, el batlle i el notari 1969 de JM Font-Espina, El espíritu de la colmena 1973 de V Erice,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ansara Films JAPoves, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1953 de Tomás Salvador GUIÓ Rafael JSalvia, Fernando Melero, Ricardo GToledo, PLazaga FOTOGRAFIA Manuel Berenguer blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burman MUNTATGE Sara Ontañón, Mercedes Alonso MÚSICA Enrique Franco INTERPRETACIÓ Antonio Prieto Serapio, Germán Cobos Silvestre Aguí, Fernando Sancho Juan Díaz de Garallo, Laly del Amo Cándida, Carmen Lozano, Santiago Rivero, Rafael López Somoza ESTRENA Barcelona, 30081956, Madrid, 29031962 Sinopsi Província de Lleó, 28 de setembre de…

Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’Eduardo Milewicz Kamchatka 2002…

Vida El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu marido 1968, tots dos de Manuel Summers, i Vivan los novios 1969, Luis G Berlanga, ja ocupa un lloc a la història del cinema espanyol Però les formes de producció i les circumstàncies feren que la seva carrera es limités a papers secundaris, tot i aconseguir grans recreacions en Oscuros sueños de agosto 1967, Miguel Picazo El…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista "El Ciervo", "Tele-exprés" Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…

Vida Procedent del cineclubisme, el 1975 ingressà en l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet Consolidà el seu aprenentatge professional amb diversos curts i com a productor executiu dels llargs Més enllà de la passió 1986, Jesús Garay o Solitud 1990-91, Romà Guardiet, aquest últim per a la productora Quasar, de la qual fou cofundador, i també realitzà Una ombra al jardí 1988, premi de Cinematografia de la Generalitat 1989 al millor director Des del seu primer llarg evidencià una atracció pels thrillers urbans ombrívols i presidits per la violència o la traïció, com Manila 1991, amb el…

Creat al novembre del 1971, es presentaren al públic amb l’espectable Non plus plis , sota la direcció collectiva de Joan Font Un dels seus objectius inicials era recuperar la tradició i el material prohibit pel franquisme, com el del Carnaval Els seus espectacles, sempre de caràcter festiu, són el fruit d’una creació coral i s’inspiren en les coses quotidianes que reivindiquen com a essencials El 1975 formaren una comuna oberta i batejaren la seva casa de Canet de Mar com La Vinya Els espectacles següents foren Moros i cristians 1975 Plou i fa sol 1976 Sol, solet 1979 disc i llibre el 1983,…

Vida Cursà estudis d’arquitectura tècnica a Barcelona El 1968 es traslladà als EUA on es graduà amb un mestratge d’arts a la Universitat de Iowa 1971 Treballà per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar, on corealitzà amb Ivan Chermayeff el curt d’iniciació al món del disseny, What Do You Mean by Design 1973 A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es vinculà als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart Elaborà la installació audiovisual Re-prise 1975-76, que no s’exposà fins el 1991, ben significativa de les seves…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…