Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Daniel Aragonès
Cinematografia
Industrial, un dels primers del cinema català.
S'uní a Antoni Pujol per fundar els laboratoris Fotofilm de Barcelona i Madrid que el 1949 patentaren un procediment de cinema en color, el Cinefotocolor
Filoteo Alberini
Cinematografia
Inventor italià d’un dels primers aparells cinematogràfics de presa de vistes i projecció: el kinetografo, el 1895.
Representà un important paper com a productor en fundar el 1905 l’empresa Cines, primera gran empresa productora italiana L’any 1914 inventà un procediment de vistes panoràmiques, i el 1935 n'estudià un d’estereoscòpia
Mary Pickford
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica canadenca.
La imatge senzilla i ingènua que donà amb les seves interpretacions, i que li valgué una popularitat universal els anys vint, amagà una intelligència viva i desperta per als negocis i que la portà a fundar l’any 1919, juntament amb Charles Spencer Chaplin , David Wark Griffith i Douglas Fairbanks amb qui estigué casada, la productora United Artists Corporation El 1929 rebé l’Oscar per la seva labor a Coquette Actuà també a The Little Teacher 1909, The Little American 1917, Heart o'the Hills 1919, Little Lord Fauntleroy 1921, Rosita 1923 i Sparrows 1929
James Stuart Blackton
Cinematografia
Productor i director cinematogràfic anglès.
Establert als EUA, del periodisme illustrat passà, el 1897, a fundar la Vitagraph amb Albert E Smith, amb el qual realitzà Tearing Down the Spanish Flag , film sobre la intervenció dels EUA a Cuba En la seva abundant producció fins a la guerra del 1914 és interessant l’ús del primer pla, la invenció, el 1908, del pla dit americà , la sistematització del muntatge, la tria dels temes les domestic comedies, les Scenes of True Life , els clàssics a la manera del film d’art francès i alguns dibuixos animats realitzats fotograma per fotograma El 1911 fundà la primera revista de cinema…
Abelard Trilla i Balagué
Cinematografia
Exhibidor, distribuïdor i empresari.
Vida Fill de l’industrial Jaume Trilla, fundador de la Rellotgeria Trilla, el 1911 s’introduí en el negoci cinematogràfic en companyia de Josep Fàbregas com a empresari dels cinemes Trilla i Excelsior L’any següent inaugurà el Diana, i poc després la xarxa de locals s’amplià amb la incorporació de la Sala Argentina i el Royal 1916 Dissolta la societat Empresa Diana, ingressà en el grup del Cinema Kursaal, de Joan Iglesias i Josep Planas, arran de la segona reforma del local, inaugurada el 1922 Més tard amplià les activitats formant part del consell d’administració de la distribuïdora Empresas…
Adolfo de la Riva
Cinematografia
Enginyer de so.
Vida Estudià enginyeria industrial a Madrid i s’especialitzà en radioelectricitat i acústica als laboratoris de la Bell Telephone, annexos a la Western Electric Amb els seus germans Jorge i Carlos seguiren les petjades del seu pare Emilio, i fundaren Radio Club España El 1923, com a directors tècnics, installaren Radio Ibérica, la primera emissora de ràdio que transmeté per telefonia sense fils a l’Estat espanyol Un any més tard promogueren la primera a Catalunya, Ràdio Catalana, i escriviren articles tècnics a la revista "Radio Catalana" 1925-26 També inventaren diversos aparells de…
Films Barcelona
Cinematografia
Productora i galeria de filmació fundada a Barcelona el 1906 per Josep Maria Bosch, Narcís Bordàs, Josep Aussió i Domènec Batlló, com a firma de l’Empresa Diorama.
Aquesta ja exercia com a empresa exhibidora i distribuïdora, però el seu desig d’abastar tots els camps de la cinematografia dugué els socis a fundar la productora Films Barcelona Amb Fructuós Gelabert com a director tècnic i encarregat de laboratori, l’empresa tenia tots els mitjans tècnics i humans però li mancaven uns estudis de rodatge que creà el 1908 amb disseny del mateix Gelabert a la finca que Lluís Martí i Codolar tenia al barri d’Horta Aquests es convertiren en els primers estudis de Catalunya i l’Estat espanyol Amb una coberta de vidre, la galeria tenia 6 9 m i disposava d’un sol…
Joan Baptista Bellsolell i Vilella
Cinematografia
Director i productor.
Vida S’afeccionà al cinema quan tenia quatre anys assistint a sessions del seu poble A disset anys, en plena guerra civil, s’incorporà a l’exèrcit republicà Acabada la guerra passà pel camp de concentració de Septfonds, Argelers, i s’exilià a Montpeller, on cursà la carrera de filosofia i lletres 1940-42 A París conegué el líder socialista Josep Pallach, amb qui intentà reorganitzar la resistència a Barcelona 1942-49 Corresponsal de premsa hispanoamericana, estudià a l’Institut de Filmologia amb Georges Sadoul i Gilbert Cohen-Seat, i conegué María Casares i altres persones que l’introduïren…
Josep Maria Blay i Castillo
Cinematografia
Productor, distribuïdor i directiu.
Vida Fou director gerent d’Exclusivas Febrer y Blay Barcelona 1930, dedicada a la compravenda, lloguer i distribució de films de Filmófono de Madrid, Bavaria Film de Múnic, AAFA de Berlín, el noticiari francès Pathé Journal i les populars sèries de curts de dibuixos nord-americans També representà els aparells sonors de la Nacional Sono Films Installada a la rambla de Catalunya des del 1932, el 1935 l’empresa es convertí en Ediciones y Distribuciones Cinematográficas EDICI i el 1938 s’associà amb Ramon Balet i Raurich per fundar la productora Balet y Blay Producción y…
Hispano Films
Cinematografia
Productora i laboratori fundats el 1902 per Lluís Macaya i Albert Marro.
Tingué continuïtat fins el 1918, tot i que amb diversos noms Inicialment era coneguda com a Casa Macaya o Macaya-Marro 1902-06 En morir el primer, l’empresa passà a dir-se Marro-Soler i Cia 1906-08 En aquesta segona època fou contractat Ricard de Baños com a operador, el qual arribà a compartir la direcció amb Marro El 1908 Josep Maria Tarré entrà com a soci capitalista en substitució de Soler i la productora experimentà un altre canvi i passà a ser Marro i Tarré, S en C 1908-09 Amb l’arribada de Tarré rebé un fort impuls i obrí nous locals a Barcelona, i a Madrid inaugurà una sucursal Cap a…
