Resultats de la cerca

Graduat en dret per la Universitat de Columbia, exercí com advocat als anys trenta i començà a relacionar-se amb el món teatral de Nova York com a escriptor Collaborador d’Orson Welles al Mercury Theatre, fou l’adaptador de la seva cèlebre emissió radiofònica de The War of the Worlds La seva obra In Time to Come rebé el premi de la Crítica a la millor peça teatral l’any 1941 Entre els seus guions més coneguts cal destacar els de The Sea Hawk M Curtiz, 1940, The Letter W Wyler, 1940 i Sergeant York H Hawks, 1941 Guanyà l’Oscar al millor guió —compartit amb els altres dos coautors, Julius i…

Vida D’adolescent visqué a Barcelona, però el 1926 es traslladà a Sabadell i treballà en el camp del reportatge, en el qual es consolidà més tard professionalment com a fotògraf d’estudi A la dècada del 1930 s’inicià en el cinema amateur , en què destacà pel seu humor i el seu virtuosisme tècnic Diverses obres seves guanyaren nombrosos guardons Las aventuras de Situ , medalla d’honor al Concurs nacional del CEC 1936 millor film i millor fotografia Érase una vez , premiat el 1945 pel CEC millor utilització dels recursos tècnics, millor film infantil, etc el 1946 tornà a guanyar la medalla d’…

Fill d’un actor desaparegut durant la dictadura argentina, als tres anys s’exilià amb la seva família a Espanya Començà a actuar d’infant i, després de formar-se a Nova York, es feu popular com a actor de sèries de televisió, entre d’altres,  Nuevas aventuras de El Zorro 1990-93 De la seva filmografia sobresurten  Historias del Kronen 1995, de Montxo Armendáriz  Martín Hache 1997 i Roma 2004, d’Adolfo Aristarain  Plenilunio  1999, d’Imanol Uribe  Asfalto 2000, de Daniel Calparsoro  The Dancer Upstairs 2001, de John Malkovich  Vete de mí 2006, de Víctor García León  Bordertown 2006, de Gregory…

Vida Des del 1987 combinà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i els de tècnic d’empreses turístiques, fins a debutar com a actriu a L’afer Lolita 1990, José Antonio de la Loma i a Manila 1991, Antonio Chavarrías Deixà la feina de traductora i guia i provà sort com a actriu a París, on residí vuit anys i participà en films com ara 75 céntilitres de prière 1993, Jacques Maillot i Le Doberman 1996, Jan Kounca, alhora que fou reclamada per directors catalans com Josep Joan Bigas Luna, per a La teta i la lluna 1994, i Vicente Aranda per a La pasión turca 1994 i…

Vida Abandonà les carreres de ciències econòmiques i dret a Barcelona, i entrà en el món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974 Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre 1971 al costat de Jaime Chávarri, F Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro, al qual seguiren els documentals L’humor 1978 i Els naturistes 1981 D’altra banda, com a director de curts d’…

En un principi funcionaren com a estudis de muntatge i de sonorització, inclòs el doblatge, que es feia pel sistema d’impressió Rivatón, inventat pels germans La Riva Foren els primers que implantaren aquesta especialitat a Barcelona El 1932 iniciaren els primers doblatges, sota la direcció de l’actor Fèlix de Pomés, que foren també els primers de l’Estat espanyol Debutaren amb un film d’animació i un western , seguits de l’alemany Rasputín Rasputin / Der Dämon der Frauen , 1932, Adolf Trotz i el curt de ficció El abogado tartamudo 1932 El 1934 morí A Trilla i les seves accions…

Vida Artista camaleònic tant pel que fa a la seva imatge com a la música, a voltes innovador i a voltes adaptant-se a la moda, introduí la teatralitat en el rock S’inicià de molt jove com a cantant, actor i multiinstrumentista en conjunts i en el teatre musical El 1966 es canvià el nom de David Robert Jones pel de David Bowie i publicà el seu primer àlbum amb aquest nom Malgrat que no fou molt reconegut, el seu segon àlbum 1969 incloïa la cançó Space Oddity , que més endavant aconseguí un gran èxit Tot i ser acollida de manera diversa, la seva producció musical posterior el situà com un dels…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…

Dels orígens al 1939 Aquest cinema, tanmateix, no ha aconseguit una autonomia i personalitat pròpies pel fet que des de l’aparició del sonor ha hagut d’emprar habitualment el castellà com a vehicle lingüístic i per les serioses dificultats trobades al llarg de la seva història El 1896 foren introduïts a Barcelona diversos aparells cinematogràfics —d’Edison, de W Paul, dels Lumière—, i les primeres filmacions foren realitzades per Fructuós Gelabert amb un aparell de fabricació pròpia, el 1897, seguides per obres de Francesc de P Tramullas, Segon de Chomon, Baltasar Abadal i d’altres La…