Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
noticiari
Cinematografia
Comunicació
Secció de notícies d’actualitat d’una publicació, d’un film o d’una emissió radiofònica o televisiva.
Com a film, d’una durada de deu a quinze minuts, nasqué de les escenes filmades dels germans Lumière, de l’impacte de les filmacions als fronts de la Primera Guerra Mundial i de la incorporació del so òptic a la mateixa pellícula a partir del 1927 El primer noticiari sonor fou el Fox Movietone EUA, seguit del Pathé Journal França, l’UFA Alemanya i el Luce Itàlia
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un fracàs…
actualitats
Cinematografia
Reproducció cinematogràfica de realitats pròximes en el temps.
Originat a França, amb els films dels Lumière, assolí un ràpid èxit popular que determinà l’aparició de les actualitats reconstituïdes , com el Xoc de dos transatlàntics de Fructuós Gelabert, que donaven una versió trucada de fets autèntics Baltasar Abadal, Segon de Chomón, Francesc Tramullas, Josep Gaspar i l’empresa Cuesta foren els iniciadors del gènere als Països Catalans Vers el 1910 les cases productores franceses Pathé i Gaumont fixaren la fórmula de les revistes d’actualitats muntatge de fragments de temes diversos —fets polítics, bèllics, esportius, artístics modes, etc—, amb una…
Federico G. Larraya
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Fill del crític Tomás G Larraya i germà d’Aurelio, estudià dibuix, pintura i escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S’inicià com a auxiliar de muntatge amb Francesc Marín en Julieta y Romeo 1940, Josep Maria Castellví A partir del 1942 s’incorporà a No-Do i un any després ja treballà com a segon operador en Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948, Ricard Gascon El 1949 muntà amb l’operador Ricard Albiñana un laboratori fotogràfic i l’any següent dirigí la fotografia d’ El señorito Octavio Jerónimo Mihura amb Georges Perinal i en solitari la d’ El pasado…
Josep Maria Blay i Castillo
Cinematografia
Productor, distribuïdor i directiu.
Vida Fou director gerent d’Exclusivas Febrer y Blay Barcelona 1930, dedicada a la compravenda, lloguer i distribució de films de Filmófono de Madrid, Bavaria Film de Múnic, AAFA de Berlín, el noticiari francès Pathé Journal i les populars sèries de curts de dibuixos nord-americans També representà els aparells sonors de la Nacional Sono Films Installada a la rambla de Catalunya des del 1932, el 1935 l’empresa es convertí en Ediciones y Distribuciones Cinematográficas EDICI i el 1938 s’associà amb Ramon Balet i Raurich per fundar la productora Balet y Blay Producción y Distribución de…
Josep Maria Maristany
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida S’inicià en el món del cinema illuminant Carmen 1913, Augusto Turchi i Diego Corrientes 1914, Albert Marro, en collaboració Treballà com a operador de diversos encàrrecs que li permeteren donar la volta al món tres vegades rodà documentals alpins a Suïssa, fou corresponsal del noticiari "Luce" italià, i rebé encàrrecs per a rodar reportatges i notícies d’actualitat per a la Vitagraph i la Gaumont Amb la seva càmera Argos portàtil captà imatges en països exòtics, com, per exemple, a les Filipines, on naufragà mentre rodava un reportatge sobre el descobriment de mines d’or A Buenos Aires…
Ricard Blasco i Laguna
Cinematografia
Literatura
Historiador, escriptor i cineasta.
Vida i obra Jove precoç, a setze anys descobrí el valencianisme d’esquerres i s’incorporà activament a les tasques polítiques i de redreçament cultural El 1937, en plena eclosió bèllica, s’afilià al Partit Valencianista d’Esquerra, fundà la collecció literària “Espiga”, on publicà el seu primer llibre, actuà com a responsable de la secció “Entre la vida i els llibres” de la revista Nueva Cultura , s’integrà dins l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura i fou un dels representants de la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat…
, ,