Resultats de la cerca

Debutà en el teatre el 1963 i cinc anys després ho féu en el cinema interpretant Rosemary's Baby , de RPolansky, i Secret Ceremony , de JLosey Més endavant actuà en The Great Gatsby 1974, de JClayton i A Wedding 1978, de RAltman Vinculada sentimentalment a WAllen fins el 1992, en protagonitzà, entre d’altres, els films The Purple Rose of Cairo 1985, Hannah and Her Sisters 1986, Radio Days 1987, September 1988, Another Woman 1989, Crimes and Misdemeanors 1989, Alice 1990, Shadows and Fog 1992 i Husbands and Wives 1992 Posteriorment intervingué en Widow's Peak JIrvin, 1994, Miami Rhapsody…

Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar  Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970  Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972  O Thiasos ‘La declamació’, 1975  I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977  O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’, 1980, Lleó d’Or…

Destaquen les collaboracions amb JJ Porto El curso que amamos a Kim Novak , 1979, PAlmodóvar Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón , 1979 Qué he hecho yo para merecer esto , 1984 i Todo sobre mi madre , 1999, premi Goya, AAristarain Un lugar en el mundo , 1992 i Martín Hache , 1997, premi Goya i A Agresti Una noche con Sabrina Love , 2000 Alternant els treballs entre l’Argentina i Espanya, posteriorment ha interpretat Antigua vida mía 2001, d’HOlivera Vidas privadas 2001, de FPáez Deseo 2002, de GVega Kamchatka 2002, de MPiñeyro La hija del caníbal 2003, d’ASerrano, i Otros días…

A l’inici i durant bona part de la seva trajectòria feu un cinema de denúncia, criticà la moral, els costums i la religiositat anquilosats i tradicionals de la burgesia espanyola Realitzà, entre altres pellícules, Los golfos 1965, premiada al Festival de Berlín, El jardín de las delicias 1970, La prima Angélica 1973, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1974, Cría cuervos 1975, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1976, Elisa, vida mía 1977, Los ojos vendados 1978, Mamá cumple cien años 1979, premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià, i Deprisa, deprisa 1980,…

Entrà en el cinema de manera casual per mitjà del director Frank Borzage, que la conegué a Dublín i li donà un paper a Song O'My Heart 1930 Un cop a Hollywood, a més de desenvolupar una llarga carrera cinematogràfica, al costat dels germans Marx — A Day at the Races 1937, de SWood— o sota la direcció de Tod Browning a The Devil-Doll 1936, també treballà al teatre i a la ràdio Però fou coneguda sobretot per haver interpretat en sis pellícules el paper de Jane, la companya de Tarzan, al costat de Johnny Weissmuller Casada amb el director John Farrow, un dels seus set fills és l’actriu Mia…

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…

S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run , donà un…

Vida A disset anys ja s’establí com a fotògraf Com a cineasta treballà per a la Iris Films, on assumí la direcció i la fotografia de diversos títols Gràcies a la firma disposà de mitjans que, juntament amb els seus coneixements estètics com a retratista, donaren com a resultat productes amb un tractament més modern que no pas els que feien altres collegues de l’època Alguns dels seus films, interpretats per grans actors teatrals com ara Jaume Torras, Francesc Tressols i Enric Giménez, es vengueren a la resta de l’Estat, en alguns països europeus i a Amèrica El 1911 deixà la firma Establí a…

Començà estudis de dret, però aviat es dedicà a la crítica cinematogràfica, que exercí en publicacions periòdiques En 1957-61 estudià cinema a l’Escuela Oficial de Cinematografia Després del fracàs econòmic dels seus dos primers films — Brandy, el sheriff de Losatumba 1963 i Crimen de doble filo 1964, feu de professor i productor cinematogràfic El seu retorn a la direcció Hay que matar a B , 1973 no tingué l’acolliment que el film mereixia, però sí, en canvi, Furtivos 1975, que fou premiada a Sant Sebastià, La sabina 1979 i Río abajo 1984 El 1987 recuperà la presència d’Imperio Argentina a…

Tot i que estudià dret, els anys quaranta començà a treballar a la ràdio i a la televisió, i uns anys més tard al cinema com a guionista El 1964 debutà en la direcció amb S e permette parliamo di donne Obtingué el primer gran èxit amb la sàtira Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa 1968, interpretada per Alberto Sordi i Nino Manfredi, que juntament amb Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Sofia Loren i Stefania Sandrelli foren alguns dels actors que amb més freqüència protagonitzaren els seus films Consolidà la seva trajectòria els anys setanta…