Resultats de la cerca

De formació artística, triomfà als festivals de Venècia, amb Ivanovo destvo ‘La infantesa d’Ivan’, 1962, i de Canes, amb Andrej Rubl’ov 1969, i es convertí en un dels millors cineastes soviètics contemporanis El seu lirisme intellectualitzat i crític prosseguí amb Solaris 1972, Zerkalo ‘El mirall’, 1975, Stalker 1979 i Offert ‘El sacrifici’, 1986

Treballà, entre d’altres, per a Alf Sjöberg i Gustaf Molander, però fou valorat internacionalment gràcies a les nombroses interpretacions per a Ingmar Bergman Sommarnattens leende ‘Somriures d’una nit d’estiu’, 1955, Smulstronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Ansiktet ‘El rostre’, 1958, Sasom i en spegel ‘Com en un mirall’, 1961, Persona 1965, Fanny and Alexander 1982, etc

De vigorosa personalitat, fou donada a conèixer per Ingmar Bergman el 1952 en el film Sommaren med Monika ‘Estiu amb Mònica’ Amb Bergman ha treballat a l’escena i al plateau són especialment notables les seves interpretacions a Gycklarnas afton ‘Nit de circ’, 1953 i Sqåzsom i en spegel ‘Com en un mirall’, 1960 Altres films són For vänskags skull ‘Què no farem pels nostres amics’, 1965 d’H Abramson, Flickorna ‘Les noies’, 1968 de M Zetterling i La sabina 1979 de JL Borau

Les primeres projeccions cinematogràfiques foren les de Scheveningen 1896 La indústria productora s’inicià amb els curtmetratges i noticiaris d’Albert i Willy Mullens 1902 La casa Hollandia, a Haarlem ~1908, realitzà pellícules d’argument, dirigides pel fundador, Maurits Bingen Levensschaduwen , ‘Ombres de la vida’, 1917 La producció holandesa però, ha aconseguit destacar només en el documental GRutten fou premiat a Venècia amb Dood water ‘Aigua morta’, 1934 i Bert Haanstra destacà amb Spiegel van Holland ‘Mirall d’Holanda’, 1950 WStaudt adaptà una obra literària holandesa en…

La seva filmografia és molt abundosa, sobretot des del 1964, que fundà una productora pròpia Dels seus films cal recordar Chi wa kawaiteru ‘La sang seca’, 1960,  Rokudenashi ‘Bo per a no res’, 1960  Amai yoru no hate ‘La fi de la dolça nit’, 1961,  Arashi o yobu juhachi-nin ‘Divuit vàndals’, 1963  Mizu de Kakareta monogatari ‘Història escrita sobre l’aigua’, 1965,  Honô to onna ‘La flama i la dona’, 1967, Jôen ‘L'afer’, 1967,  Saraba natsu no hikari ‘Adeu, lluna de l’estiu’, 1968, Eros + gyakusatsu ‘Eros + matança’, 1969, Kaingerei ‘Cop d’estat’, 1973, Ningen no yakusoku ‘La promesa’, 1986,…

Debutà en el cinema el 1995 amb  Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films  Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge  Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan Luis Iborra, Inconscients…

Amb una producció cinematogràfica gairebé inexistent durant el període mut, la primera pellícula iraniana sonora, Dokhtar-e Lor ‘La noia de Lorestan’, 1932, d’A Khan, rodada a Bombai, fou tot un èxit Des del 1937 fins al 1947 no es produí cap pellícula, fins que el distribuïdor Esmail Kushan, animat per l’èxit dels films estrangers doblats −dels quals fou pioner−, decidí produir Tufan-e zendegi ‘El frenesí de la vida’, de M Ali Daryabeigi La creació del primer cineclub a Teheran el 1949 enriquí la cultura cinematogràfica del país, que als anys cinquanta aconseguí els primers grans èxits de…

Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985, M Camus, les…

Estudià cinema a la facultat de cinema i televisió de la Universitat de Teheran Les seves primeres produccions foren per a la televisió Fou ajudant del prestigiós director Abbas Kiarostami a Zire darakhatan zeyton ‘A través de les oliveres’, 1994 Després d’alguns curts i un documental, debutà amb el llargmetratge Badkonake sefid ‘El globus blanc’, 1995, que guanyà la Càmera d’Or al Festival de Canes, a la qual seguiren la poètica Ayneh ‘El mirall’, 1997, guardonada al Festival de Locarno, i Dayereh ‘El cercle’, 2000, guardonada a Venècia i a Sant Sebastià A Offside 2006,…

S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, si us plau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand…