Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Pere Sallent i Puigcercós
Cinematografia
Empresari exhibidor de cinema.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’…
Alberto da Almeida Cavalcanti
Cinematografia
Director cinematogràfic i productor brasiler.
Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler
Francisco Elías Riquelme
Cinematografia
Director i productor de cinema.
El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…
Roberto Rossellini
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Principal inspirador del moviment neorealista Autor de Roma città aperta 1945, Paisà 1947 i Germania anno zero 1948 Després es passà cap a un tipus de films més idealistes, anàlisi sobre la soledat i la incomunicació Stromboli, terra di Dio 1950, Europa 51 1951 i Viaggio in Italia 1953 en són representants Separat de la seva dona i actriu dels seus films, Ingrid Bergman, tornà novament cap al moviment neorealista Il generale Della Rovere 1959, Era notte a Roma 1960 i Vanina Vanini 1961 Finalment, Rossellini decidí de treballar en la televisió, on aconseguí obres importants Atti…
John Ford

John Ford
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut Sean Aloysius O’Fearna, director cinematogràfic nord-americà.
D’estil èpic, fou el primer a aportar valors psicològics al gènere d’aventures, en particular al western Stagecoach 1939 El seu llenguatge és simple i precís, i arrenca del paisatge i dels ambients del far west tota l’autenticitat poètica que inclouen El 1935 obtingué l’Oscar al millor director per The Informer li fou concedit novament el 1940, el 1941 i el 1952 per The Grapes of Wrath , How Green was My Valley i The Quiet Man , respectivament Uns altres films seus són The Lost Patrol 1934, My Darling Clementine 1946, Rio Grande 1950, Two Rode Together 1961, Cheyenne Autumn…
Katharine Hepburn
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.
Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’autobiografia Me…
Neil Jordan
Cinematografia
Escriptor i director cinematogràfic irlandès.
Després d’una etapa dedicada a exercir de novellista, faceta en què aconseguí notables èxits, debutà en el cinema amb Danny Boy 1982 i arribà a ser reconegut per The Company of Wolves 1984 i Mona Lisa 1986 Entrà al cinema nord-americà amb una versió de We're no Angels que s’anomenà High spirits 1989 Tornà a Irlanda i hi rodà The Miracle 1991 i The Crying Game 1992, nominada a l’Oscar Novament als EUA, dirigí Interview with the Vampire 1994 i, de retorn al seu país, Michael Collins 1996, biografia del líder independentista irlandès, que obtingué el Lleó d’Or a Venècia…
Enric Aguilar i Campderrós
Cinematografia
Distribuïdor.
Cursà estudis a l’Escola Oficial de Nàutica de Barcelona, on es graduà com a oficial de marina mercant a l’Escola Industrial de Terrassa i a l’Escola d’Administració d’Empreses El 1925 entrà a treballar com a ajudant de programista a la Hispano Foxfilm Després deixà l’empresa per ocupar un càrrec important al departament de distribució de la Paramount, fins que fou designat sotsgerent de la sucursal de Barcelona i, posteriorment, gerent El 1935 canvià novament de casa i passà, en qualitat de sotsdirector, a la Hispano American Films, SA Quan aquesta es transformà en Universal…
Ed Benedict
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant d’animació nord-americà.
S'inicià professionalment el 1930 als estudis de Walt Disney, i el 1933 collaborà en curtmetratges d’animació dirigits per Walter Lantz Novament amb Walt Disney 1940, el 1952 passà a treballar als estudis de Tex Avery, el creador de Bugs Bunny La seva projecció, però, no arribà fins el 1959, quan signà pels productors William Hanna i Joseph Barbera, amb els quals al llarg dels anys seixanta va crear una sèrie de personatges per a la televisió que assoliren una enorme popularitat, molt especialment The Flinstones “Els Picapedra”, el primer episodi dels quals s’emeté el 1960, i l’…
Pepita Pardell i Terrade

Pepita Pardell i Terrade
© Xavier Torres-Bacchetta / Arx. Família Pardell
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant d’animació cinematogràfica.
Rebé també formació artística d' Antoni Comerma , amic de la família Posteriorment es formà a Llotja, amb professors com Gerard Carbonell i Pasqual Capuz Treballà a la productora Balet i Blay, on el 1945 fou dibuixant de Garbancito de la Mancha , el primer llargmetratge de dibuixos animats fet a Europa, al qual seguiren, entre d’altres, Sueños de Tay-Pi 1952 Interrompé la dedicació al cinema d’animació per treballar en historietes illustrades, en les quals utilitzà el pseudònim de Maite Novament tornà al cinema als Estudis Buch-Sanjuán, especialitzats en animació Posteriorment…