Resultats de la cerca

De família jueva, en esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní al Partit Comunista i participà en la resistència contra els nazis Acabada la guerra estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i després fou un temps professor a la Universitat Lliure de Berlín Corresponsal del diari Le Monde a París, establí una estreta amistat amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, amb els quals collaborà a Les Temps Modernes , publicació que dirigí des del 1986 S’inicià com director de documentals l’any 1973 amb Pourquoi Israël , una retrospectiva dels vint-i-cinc d’anys de l’Estat d’Israel Aconseguí un…

El grup volia fer treballs d’alta qualitat i professionalització, projectar la cinematografia catalana a l’exterior i implicar el cinema català amb la resta de la cultura de Catalunya Formaven el collectiu Joan Albert Abril i Pons El viatge a l’última estació , 1981-82 Pep Callís i Figueras Naftalina , 1981 Raül Contel i Ferreres L’home ronyó , 1982-83 Crits sords , 1983-84 Manuel Cussó i Ferrer Simó Fàbregas i Terés Entre parèntesis , 1982 Ignasi Pere Ferré i Serra La Caña en , 1980, amb Josep Maria Bruno Morbus, o bon profit , 1981-82 Xavier Juncosa i Gurguí Ferran Llagostera i Coll…

Originat a França, amb els films dels Lumière, assolí un ràpid èxit popular que determinà l’aparició de les actualitats reconstituïdes , com el Xoc de dos transatlàntics de Fructuós Gelabert, que donaven una versió trucada de fets autèntics Baltasar Abadal, Segon de Chomón, Francesc Tramullas, Josep Gaspar i l’empresa Cuesta foren els iniciadors del gènere als Països Catalans Vers el 1910 les cases productores franceses Pathé i Gaumont fixaren la fórmula de les revistes d’actualitats muntatge de fragments de temes diversos —fets polítics, bèllics, esportius, artístics modes, etc…

Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’afrontar la…

Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…

Vida Ingressà a la Companyia de Jesús el 1949 Estudià Periodisme i Mitjans Audiovisuals a Bèrgam Itàlia i cinema pel seu compte a Barcelona, on fou un actiu cineclubista Durant el període 1966-68 realitzà 25 curts documentals per al programa "Cuestión urgente" TVE El 1968 es traslladà com a docent a Bolívia, on exercí la crítica cinematogràfica al diari "Presencia" durant onze anys Per a l’Empresa Nacional de Televisión 1970-71 dirigí la sèrie Los grandes momentos de la Historia del Cine 18 capítols l’espai "Actualidad cinematográfica" i un episodi d’ Atalaya També fou el…

Fill de Joan Agustí i Pujol Olot, Garrotxa 1906 – 1965, que inicià l’empresa familiar amb la inauguració del cine Núria 1943-2001, a Olot, i l’emblemàtic teatre Ultònia 1945-2000 de Girona El 1964 Narcís Agustí inaugurà a Olot el Cine Grido, i posteriorment, els multicines Catalunya 1 i 2 1978-2000 i Catalunya 3 1982-2000 a Girona, pioners a la província, i més tard onze sales noves l’any 2000 No obstant això, la seva tasca empresarial se centrà fonamentalment a Tarragona, on obrí nombrosos cinemes, com els Òscar tres pantalles, 1985-2001 —amb la inauguració del qual aparegué per primer cop…

La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La…

Estudià a Yale i el 1967 combaté al Vietnam De retorn a Nova York, estudià cinema i escriví els guions de Midnight Express 1977, Conan, the Barbarian 1981, Scarface 1983 i The Year of the Dragon 1985 Com a director mostra una acusada personalitat amb l’elaboració d’ambicioses i detallades produccions on explora la societat i la política nord-americanes des d'un vessant molt crític Després de dirigir Salvador 1986, sobre el conflicte d’aquest estat centreamericà, inicià amb Platoon 1986, guardonada amb quatre Oscars la trilogia sobre la guerra al Vietnam, que continuà amb Born on the Fourth of…

Vida Començà estudis d’arquitectura i de periodisme Fou un dels dirigents del Cercle Lumière de l’Institut Francès de Barcelona 1949-58, i també el creador i director del Cineclub del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1966-71, a més d’altres de privats i públics D’altra banda, creà, edità i dirigí la revista "Lumière" 1962-73 sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà, que també fou el butlletí del Cineclub de Perpinyà Aquesta publicació independent, crítica i ben documentada edità 65 números amb guions complets, dossiers treballats, estudis de vàlua i textos inèdits Com a crític de…