Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Jacques Feyder
Cinematografia
Director cinematogràfic belga.
El seu nom real era Jacques Fréderix Fou un dels creadors del naturalisme poètic cinematogràfic, i fou premiat a Venècia 1936 per La kermesse héroïque Altres films seus són L’Atlantide 1921, Crainquebille 1922, Carmen 1926, Thérèse Raquin 1928, Le grand jeu 1934 i Pension Mimosas 1935
Julien Duvivier
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Seguidor al principi del realisme poètic, realitzà films de qualitat, com La Bandera 1935, La belle équipe 1936, Pépé, le Moko 1937 i Carnet de bal 1937, premiat al festival de Venècia Després del 1940, el seu nivell de creació baixà considerablement, malgrat l’èxit de Don Camillo 1952
Masaki Kobayashi
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Realitzador d’efectes violents, combinà el realisme més descarnat amb un cert aire poètic El 1963 fou premiat a Canes per Harakiri Altres films seus són Magokoro ‘Sinceritat’, 1953, Ningen no joken ‘La condició humana’, 1959-61, de tres episodis, Kwaidan 1964, de quatre episodis, Nipon no seishun ‘Un japonès acabat’, 1968, Kaseki ‘Fòssil’, 1976, Moeru aki ‘Llum de tardor’, 1979, Tokyo saiban ‘El procés de Tòquio’, 1983, Shokutaku no nai ie ‘Taula buida’, 1985
Emilio Fernández
Cinematografia
Director i actor cinematogràfic mexicà, conegut també per l’Indio Fernández
.
Amb Flor silvestre 1943 es donà a conèixer com a realitzador El 1946 fou premiat a Canes el seu film María Candelaria 1943 Cantor poètic del paisatge mexicà i del folklore indígena, fotografiat per Gabriel Figueroa, el seu collaborador habitual, realitzà els films La perla 1945, Enamorada 1946 i Río escondido 1947 Posteriorment acabà fent només d’actor La cucaracha 1958, The Night of the Iguana 1963, The Wild Bunch 1968, Pat Garret and Billy the Kid 1973 i Under the Volcano 1983
Jean Vigo
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Fill d’Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés Esperit inconformista i renovador, tingué una infància difícil i trista, fet que es reflectí en alguna de les seves pellícules, com Zéro de conduite 1933, obra realista i alhora profundament poètica Dirigí, a més, tres films, els curtmetratges À propos de Nice 1930, documental en la línia del cinema ull , i Taris, roi de l’eau o La natation 1931, i el film L’Atlante 1934, la seva obra cabdal, també en la línia del realisme poètic
Norman McLaren
Cinematografia
Director de cinema d’animació canadenc, d’origen escocès.
Màxim investigador del cinema animat, des del 1941 treballà a la National Film Board del Canadà, a Ottawa En la seva constant experimentació, utilitzà noves tècniques, com dibuixar directament sobre la pellícula, el so sintètic, les tres dimensions, etc La seva obra, plena d’un profund sentit poètic, li valgué un Oscar 1952 i premis als festivals de Venècia, Berlín i Canes Alguns dels seus films són Rumba 1940, Dollar Dance 1943, Hoppity Pop 1946, A Phantasy 1952, Blinkity Blank 1954, Canon 1964, Pas de deux 1968, Synchromy 1971 i Adagio 1972
Krzysztof Kieślowski
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic polonès.
Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar
Marcel Carné
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
El 1926 dirigí el film humorístic i d’avantguarda Nogent, Eldorado du dimanche Adscrit al “realisme poètic”, és autor d’obres definitives dins aquesta tendència Drôle de Drame 1937, Quai des Brumes, Hôtel du Nord 1938 i Le jour se lève 1939 A Les visiteurs du soir 1942-43 i a Les enfants du Paradis 1943-45 establí, en clau, una voluntat de definició estètica prevertiana Entre les seves obres posteriors es destaquen Les portes de la nuit 1946, Juliette et la clef des songes 1951, Thérèse Raquin 1953, Les Tricheurs 1958, Trois chambres à Manhattan 1965, Les jeunes loups 1967, La…
Otar Ioseliani
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic georgià.
Format a Moscou, la seva filmografia curta però brillant se centra en l’observació minuciosa de personatges de la seva terra Listopad ‘La caiguda de les fulles’, 1966, Žyl pevčij drozd ‘Hi havia una merla que cantava’, 1970 i Pastoral 1975 A causa de les dificultats per continuar fent cinema a l’URSS, s’exilià a França Conservant el seu sentit de l’observació poètic i humorístic, realitzà Les favoris de la lune 1984 —premi del Jurat a Venècia—, Et la lumière fut 1989, La chasse aux papillons 1992, Adieu, plancher des vaches 1999 i Lundi matin 2002, així com els documentals…
Manuel Cussó i Ferrer
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Entre el 1972 i el 1978 cursà estudis artístics en diverses ciutats europees, per exemple al Centre d’Estudis Teatrals de la Universitat de Lovaina A l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle de Brusselles s’inicià en el món escènic i la direcció cinematogràfica 1972-74 a Zuric estudià estètica i es familiaritzà amb la llengua i la cultura alemanyes 1975-76 a París completà la seva formació cinematogràfica i realitzà els primers curts, entre els quals destaca Un Dieu sans regard 1978 De tornada a Barcelona, fou un dels fundadors de la productora Germinal Films, establerta en…