Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
István Gaál
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Fou un creador de visió contemplativa i d’índole poètica, amb un domini segur de la forma Collocà al centre de les seves obres dilemes psicològics i ètics Amb el seu film Sodrásban ‘Arrossegat pel corrent’, 1963 fou un dels iniciadors de la conjuntura favorable del cinema hongarès dels anys seixanta Altres obres importants Zöldár ‘Els anys verds’, 1964, Magasiskola ‘Els falcons’, 1969, premi del jurat del Festival de Canes, Holt vidék ‘Paisatge mort’, 1971, Legato 1978, Cserepek ‘Bocins’, 1980 i Orfeusz és Eurüdiké 1985
Jean Vigo
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Fill d’Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés Esperit inconformista i renovador, tingué una infància difícil i trista, fet que es reflectí en alguna de les seves pellícules, com Zéro de conduite 1933, obra realista i alhora profundament poètica Dirigí, a més, tres films, els curtmetratges À propos de Nice 1930, documental en la línia del cinema ull , i Taris, roi de l’eau o La natation 1931, i el film L’Atlante 1934, la seva obra cabdal, també en la línia del realisme poètic
John Ford

John Ford
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut Sean Aloysius O’Fearna, director cinematogràfic nord-americà.
D’estil èpic, fou el primer a aportar valors psicològics al gènere d’aventures, en particular al western Stagecoach 1939 El seu llenguatge és simple i precís, i arrenca del paisatge i dels ambients del far west tota l’autenticitat poètica que inclouen El 1935 obtingué l’Oscar al millor director per The Informer li fou concedit novament el 1940, el 1941 i el 1952 per The Grapes of Wrath , How Green was My Valley i The Quiet Man , respectivament Uns altres films seus són The Lost Patrol 1934, My Darling Clementine 1946, Rio Grande 1950, Two Rode Together 1961, Cheyenne Autumn…
Pál Zolnay
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Fou un dels més dotats per al gènere documental al seu país, autor de creacions d’atmosfera poètica Els seus films es caracteritzen per llur objectivitat N’és el millor Fotográfia 1972, que ofereix una imatge fidedigna tant dels conflictes interiors i exteriors del creador com dels drames vitals dels fotografiats A destacar encara Hogy szaladnak a fák ‘Com corren els arbres’, 1966, Arc ‘Cara’, 1970, Gyász ‘Dol’, 1972, Sámán ‘Xaman’, 1977, una versió de La senyoreta Júlia d’August Strindberg per a la televisió 1978, Embriók ‘Embrions’, 1986, que rebé la menció especial del…
Art
Cinematografia
Revista artística d’avantguarda editada a Lleida durant els anys 1933 i 1934 i dirigida pel tipògraf, dissenyador gràfic i dibuixant Enric Crous i Vidal.
Sorgí d’un nucli d’artistes intellectuals integrat també pel crític Antoni Bonet, els pintors Josep Viola i Antoni Garcia i Lamolla, l’escultor Leandre Cristòfol, l’arquitecte Manuel Cases, el filòleg Romà Amperi, l’escriptor Josep Comabella, el periodista Joan Baptista Xuriguera i els fotògrafs Oriol de Martí i Lluís Corbella Afins al surrealisme i a la poètica antiartística, s’interessaren especialment pel cinema, cosa que es reflectí en la publicació d’articles sobretot crítiques sobre films d’avantguarda soviètics, del surrealisme francès o de producció nord-americana, l’…
Melcior Font i Marsà
Cinematografia
Escriptor.
Vida Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director del setmanari infantil "Jordi" també collaborà a "Revista de Catalunya" del 1925 al 1928 p e Apologia i blasme del cinema , juliol del 1927, "La Publicitat" o "Imatges" Feu l’edició d’ El teatre català anterior a Pitarra 1928 Secretari de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, s’exilià a París el 1939 Allí s’incorporà als ambients literaris i cinematogràfics, i sota el guiatge de Jean Renoir escriví guions, participà a El salari de la por Le salaire de la…
Joan Brossa i Cuervo
Cinematografia
Poeta i dramaturg.
Vida Durant la guerra civil fou mobilitzat al front de Lleida, on inicià la seva activitat literària Acabada la guerra, buscà el mestratge de J V Foix, a través del qual feu amistat amb Joan Miró i Joan Prats, que l’iniciaren en matèria d’art modern Amb Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats, creà la revista "Dau al Set" 1948, al voltant de la qual revifaren els corrents d’avantguarda en l’art i la cultura catalans de la postguerra La seva poesia i l’obra dramatúrgica no foren reconegudes fins a la publicació del volum Poesia rasa 1970, que recull la seva…
,
Mañana...
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 92 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Miquel Polo INTERPRETACIÓ José María Rodero el noi de la nit, Manuel Díaz González Don Felipe, James Hayler Silvestre, Arturo Fernández l’aprenent de lladre, Carlos Otero el noi, Ana Amendola la noia, Josep Sazatornil, Saza el pallasso ESTRENA Barcelona, 14101957, Madrid, 6101958 PREMIS Sant Jordi de Cinematografia millor film espanyol Sinopsi L’anomenat…
No compteu amb els dits
Cinematografia
Pel·lícula del 1967, Experimental, 26 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 Pere Portabella, Barcelona ARGUMENT Joan Brossa text GUIÓ JBrossa, PPortabella FOTOGRAFIA Luis Cuadrado Eastmancolor, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Josep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos pianista, Anna Ricci cantant SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Màrius Cabré, Natatcha Gounkewitch, Willy Van Rooy, Daniel Van Golden, Josep Santamaria, Josep Centelles PREMIS Sant Jordi de Cinema-tografia 1968 ex aequo al millor curt espanyol Sinopsi Film integrat per una sèrie de plans o seqüències de diverses durades, sense aparent relació entre si, i…
Frederic Amat i Espasa
Cinematografia
Artista plàstic i director.
Vida Cursà estudis d’arquitectura, pintura i escenografia i ha desenvolupat un estil propi, per mitjà del conreu de diferents arts –dibuix, pintura, obra gràfica, illustració de llibres, ceràmica, escultura, escenografia i també fotografia i cinema– Ha collaborat en espectacles de dansa i música, i en l’àmbit teatral i el literari Ha treballat amb creadors com Cesc Gelabert, Carles Santos i Vicenç Altaió, i per al Teatre Lliure Fou l’autor de l’ambientació i l’escenografia dels quatre episodis del llargmetratge Pastel de sangre 1971, Emilio Martínez-Lázaro, Jaime Chávarri, Josep Maria Vallès…