Resultats de la cerca

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a…

Vida Com a crític s’inicià en "Cinema Revista cinematográfica quincenal" 1946-48 Després collaborà en publicacions com ara "Ritmo y Melodía" 1951, "Estilo", "Otro Cine", "Nuestro Cine" Madrid, "Jeune Cinéma" París, "Archivos de la Filmoteca" València, "Laye" 1950-54, "Índice de las Artes y las Letras" Madrid, en diversos dossiers dels weekends de Llanterna Màgica de Perpinyà 1961-66, i regularment en "Nou Horitzons", publicació del PSUC Fou també cofundador 1949 i director 1952-54 del Cineclub Universitari del SEU de Barcelona, i dirigí el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-Americans D’…

Vida Enginyer industrial 1965, fou membre del Cineclub Enginyers i cursà estudis de direcció 1965-66 a l’Escola de Cinema de Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia Al final de la dècada del 1960 collaborà com a fotògraf en les revistes Siglo XX , Destino , Triunfo , Serra d’Or  i Imagen y Sonido Participà en la creació del Collectiu de Cinema, vinculat al PSUC, i feu de director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona  com Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Antonio Maenza, Carles Duran, Antonio Gasset, Francesc Bellmunt, Joaquim…

Vida El seu pare fou el poeta Carles Fages i de Climent , que ocasionalment exercí de productor amb la seva marca Producciones De Climent Mosquita en palacio , 1942, Joan Parellada Abandonà la carrera de dret per la de periodisme Responsable de les relacions amb els mitjans de comunicació en la tancada d’intellectuals de Montserrat durant el procés de Burgos, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya Exiliat a París 1971-75, hi feu de corresponsal de Tele-exprés , i com a militant del PSUC fins el 1985 fou secretari de Santiago Carrillo La seva etapa de cineclubista s’inicià el…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1930 Posteriorment fou professor a l’ Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’ Institut de Cultura de la Dona El 1932 obtingué una plaça de professor de lògica, psicologia i història de la literatura a l’institut d’Olot i el 1934 ingressà com a professor a la Institució Escolar Sibiuda de Barcelona Fundà l’avantguardista revista Hèlix 1929-30 i el periòdic La Terra , fou director del setmanari Abril 1941-34, d’ERC, i collaborà a  Mirador 1933 i La Veu d’Olot Compromès políticament, fou militant d’ ERC  i secretari…

Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèllic i el manteniment de la rereguarda Alguns dels seus curts més significatius foren 19 de julio en Barcelona 1936, FP Ejército Regular 1937, Francisco Carrasco de la Rubia La No-Intervención 1937, Daniel Quiterio Prieto Nueva era en el campo 1937, Fernando G Mantilla Ofensiva 1937, Juan Manuel Plaza i D Q Prieto Caballería heroica 1937, Tesoro Artístico Nacional 1937 i El telar 1938, tots tres d’Ángel Villatoro Con la 43 División 1938, Clemente Cimorra i La dona i la guerra /…

Estudià ciències químiques Inicià la seva carrera en l'àmbit cinematogràfic amb curtmetratges, i després produí films tan importants com Los golfos  , de Saura, El cochecito , de M Ferreri, i Viridiana , de Buñuel, i fou coguionista d' Il momento della verità de Francesco Rosi Integrat en l’anomenada Escola de Barcelona , en una primera etapa la seva filmografia té, en conjunt, un acusat compromís amb l'antifranquisme Dirigí No compteu amb els dits 1966 i Nocturn 29 1968, en collaboració amb el poeta Joan Brossa , pellícules que promogueren grans polèmiques Després, dintre ja d’una mena d'…

Vida Fill de cantants de sarsuela, debutà a vuit anys al teatre Principal Palace de Barcelona Començà en el món del cinema al costat de l’operador Ramon de Baños en La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América 1916-17, Émile Bourgeois El 1918 conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament i li posà el renom de Griffith Després d’un viatge a Nova York i Hollywood 1923, participà en la fotografia d’ Ellas y ellos Baltasar Abadal i en Amor de campesino Josep Pitarch, Lluís Forasté i Martín Aguyé, i feu el muntatge d’ El martirio de vivir 1924, Enrico Santos A partir de…

Vida De família benestant, marxà a Madrid per cursar estudis universitaris i aviat es desvetllà la seva atracció per la creació artística, amb unes primeres temptatives en les arts plàstiques i el documental 1957-58 El 1959 creà la productora Films 59, que encetà la seva activitat amb tres títols significatius en la història del cinema espanyol Los golfos 1959, el primer de Carlos Saura El cochecito 1960, de Marco Ferreri, i una coproducció amb UNINCI i el mexicà Gustavo Alatriste, Viridiana 1961, retorn sonat de Luis Buñuel a la cinematografia espanyola que suposà la paralització de totes…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…