Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi A Isasi-Isasmendi, Barcelona, Suevia Films Cesáreo González, Madrid ARGUMENT AIsasi-Isasmendi, Luis de los Arcos, Juli Coll GUIÓ A Isasi-Isasmendi, L de los Arcos FOTOGRAFIA Joaquín Hualde blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge, Mercè Canela pianista SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Nelida, Vicente Parra András Pulac, Albert Hehn Igor Solov, Lida Baarova Anna, Tomás Blanco Rotzy, Lluís Orduña Basiliev, Luis Induni Stanislav, Arturo Fernández Ustic,…

Creà, amb FBertini i PMenicelli, un dels primers mites fílmics la diva o dona fatal Interpretà Ma l’amor mio non muore 1913, La donna nuda 1914, Rapsodia satanica 1915, La vergine folle i La falena 1916, Carnavalesca 1918, etc

Vida Prestigiós cineasta amateur , durant la dècada del 1930 realitzà en 9,5 mm curts com ara Rapsòdia cívica 1933 Orenetes 1934, Esclat 1934 Leit-motiv 1934 Sísifo 1935 i El caos 1936, amb Enric Sabater, que foren presentats i guardonats en diversos concursos, tant estatals els del CEC com internacionals els de la UNICA i la Biennal d’Art de Venècia Com a periodista treballà a "Xut" i "El Mundo Deportivo" collaborà en revistes com ara "Films Selectos" 1930-37, "Cinema Amateur" 1932-36 i "Cine-Star" 1935-36, i dirigí "Proyector Revista mensual de cinematografía Magazine español…

Estudià dret i cinematografia a Budapest Després d’iniciar-se amb noticiaris i documentals, des del 1958 realitzà les seves pròpies pellícules, que tracten sobretot de temes socials El seu primer èxit internacional fou Szegénylegények ‘Els desesperats’, 1965, construït sobre llargs plans seqüència, que esdevingueren un tret característic de les seves produccions La dècada dels anys setanta visqué a Roma, i posteriorment rodà sovint fora del seu país, especialment a partir del 1990 La seva filmografia inclou Csillagosok, katonák ‘Roigs i blancs’, 1967, Égi bárány ‘Agnus Dei’, 1971, Még kér a…

Es graduà en filosofia a la Universitat de Massachusetts d’Amherst, però el 1969 abandonà els estudis per a emprendre la carrera d’actor Després d’una breu experiència teatral interpretà petits papers en films juvenils Destacà amb Looking for Mr Goodbar 1977, R Brooks, Days of Heaven 1978, T Malick i Bloodbrothers 1978, R Mulligan, però obtingué el definitiu pas a la popularitat gràcies al seu paper a Yanks 1978, de J Schlesinger Convertit en un nou sex symbol , protagonitzà American Gigolo 1979, P Schrader, An Officer and a Gentleman 1982, T Hackford, Breathless 1982, J McBride, Cotton Club…

Vida El 1957 debutà amb la companyia d’Adolfo Marsillach al Windsor de Barcelona, mentre també ho feia en el cinema i la televisió El 1965 formà companyia pròpia i el 1968 participà en la creació del Teatro Nacional de Barcelona, pel qual rebé el premi Mihura En el cinema ha estat una secundària notable en més d’una trentena de títols D’aspecte fràgil, menuda i amb una veu peculiar, trobà en la televisió el mitjà adequat, en particular sota les ordres de Jaime de Armiñán en les sèries Galería de maridos 1959 Galería de esposas 1959-60 Chicas en la ciudad 1960-61 etc també la feu treballar en…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona ARGUMENT Basat en la novella homònima 1958 de Blai Bonet GUIÓ Antoni Aloy, Biel Mesquida, AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Raúl Roman MÚSICA Javier Navarrete SO Salvador Mayolas directe, Àlex Pérez en estudi INTERPRETACIÓ Roger Casamajor Andreu, Bruno Bergonzini Manuel, Antònia Torrens sor Francisca, Ángela Molina Carmen Onaindía, Simó Andreu Alcántara, Juli Mira Don Eugeni, Llorenç Santamaria el falangista, Maria del Mar Bonet la mare de Manuel,…

Vida A tretze anys entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, a les ordres del llavors muntador Antonio Isasi-Isasmendi, amb films del mateix Iquino com El tambor del Bruch 1947-48 i de Jerónimo Mihura com En un rincón de España 1948 i Mi adorado Juan 1949 El 1956 obtingué el títol de muntador en cap i es convertí en un dels tècnics catalans més prolífics i eficients de l’època Muntà la majoria de films del seu mestre, que aleshores ja era director, Isasi-Isasmendi La huida 1955 Rapsodia de sangre 1956-57 La mentira tiene cabellos rojos 1960 Tierra de todos 1961 Las Vegas…

Vida Estudià música a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat a la qual es traslladà el 1921 Fou deixeble, entre altres, d’Enric Morera i Jaume Pahissa La seva activitat se centrà en la composició simfònica i conreà el concert, l’òpera, el ballet i la sardana Algunes de les seves obres més importants són la collecció 5 canciones negras 1946, el Cuarteto indiano 1952, i l’òpera Babel 46 1967 Fou també crític musical d’"El Matí", "Destino" setmanari que, a més, dirigí entre el 1969 i el 1975, i "La Vanguardia" Debutà en el cinema el 1955 amb Nunca es demasiado tarde , de Juli Coll,…

Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras…