Resultats de la cerca

Destacà en films francesos dels vuitanta, als quals aportà una molt bona disposició per al personatge humorous , que també féu servir en comèdies musicals Ha interpretat L’amour violé 1977, Palace 1985, Jean de Florette 1986 i Manon des sources 1986, de CBerri, Quelques jours avec moi 1988, My life is hell 1991, L’Elefant criminel 1992, Un coeur en hiver 1993, Le huitième jour 1996, de JVan Dormael, que li valgué la Palma d’Or a Canes, Lucie Aubrac 1997, de CBerri, Le Bossu 1997, de Phde Broca, The Lost Son 1999, de ChMenges, Mauvaise passe 1999, de MBlanc, An Interesting State 1999, de…

El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en  Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger  The Romantic English-woman 1975, de J Losey  Turtle Diary 1985, de J Irvin  The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992…

Vida Després de lluitar a la guerra civil en el bàndol republicà, deixà els estudis d’enginyeria i es dedicà al teatre S’integrà a la companyia del Teatro Nacional María Guerrero i participà en obres com ara El jardín de los cerezos , Marat-Sade , La gaviota i Doña Rosita la Soltera Debutà al cinema en Costa brava 1946, Julio de Flechner i destacà a Tiempos felices 1950, Enrique Gómez i La trinca del aire 1951, Ramon Torrado Des de principi de la dècada del 1950 visqué a Madrid, alternà teatre i televisió, i participà en programes com ara "Estudio 1" i "Novela" A partir del 1970 treballà més…

Vida Installada a Barcelona des del 1939, fou alumna de la ballarina i coreògrafa Gisa Gert S’inicià com a cantant de varietats i guanyà un concurs a Radio España de Barcelona EAJ-15 interpretant la cançó La Lirio , de Conchita Piquer, la qual donà peu al seu nom artístic Dona d’una bellesa impressionant, fou la reina de les revistes barcelonines i representa el prototip de la vedet espanyola de la dècada del 1950 Debutà en el cinema amb Parsifal 1951, Daniel Mangrané i Carlos Serrano de Osma, si bé Ignasi F Iquino li proporcionà el personatge principal de La pecadora 1954, versió femenina d…

Fill d’un pastor protestant que el sotmeté a una estricta disciplina influència que ell mateix assenyalà posteriorment com a fonamental en la seva obra feu estudis de literatura a la Universitat d’Estocolm El 1938 s’inicià en la posada en escena, per al teatre, que alternà brillantment amb la fílmica Fou director dels teatres de Helsingborg 1944-46, Göteborg 1946-49, Malmö 1953-69 i el Dramaten d’Estocolm 1960-66 Escriví guions per a Alf Sjöberg i Gustaf Molander , i començà com a realitzador amb Kris ‘Crisi’, 1945 La pellícula Sommarnattens leende ‘Somriures d’una nit d’estiu’, 1955 li obrí…

Vida Filla del director i teòric cinematogràfic Aldo Vergano, estudià art dramàtic al Centre Experimental de Cinematografia de Roma amb Alessandro Fersen, quan el productor Franco Cristaldi la descobrí i la feu debutar a I dolce enganni 1960, Alberto Lattuada També interpretà, entre d’altres, Crònica familiar Cronaca familiare , 1962, Valerio Zurlini al costat de Marcello Mastroianni, fins que el 1963, amb motiu del rodatge a Espanya de Mathias Sandorf Georges Lampin, conegué l’arquitecte i cineasta Ricard Bofill i s’hi casà Participà en pràcticament tots els films de l’Escola de Barcelona i…

S’inicià com una agrupació de cercaviles d’animació fins el 1982 Amb l’espectacle Accions 1983 començaren una trajectòria amb un llenguatge i uns plantejaments propis diferenciadors Sempre en constant evolució d’acord amb els canvis tecnològics i socials, són considerats com a englobadors de formes interdisciplinàries i pioners de nous camins de l’espectacle multimèdia En el terreny audiovisual, present com a element artístic en una gran part dels seus espectacles, han fet creacions televisives com ara Taller de teatro 1984 Stock de pop 1984 Ulele 1986, sèrie Ojo de cristal un programa…

S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, si us plau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano de Bergerac , d’Edmond…

Format al Magdalen Collede d’Oxford, debutà en la direcció teatral el 1943 amb una versió del Doctor Faustus , de Christopher Marlowe Els anys 1947-50 fou director de produccions a la Royal Opera House, i entre les òperes que posà en escena destaca, per polèmica, una versió de la Salomé de Richard Strauss, amb escenografia de Salvador Dalí El 1962 fou nomenat director del Royal Shakespeare Theatre, companyia amb la qual collaborà des del 1946, i, al costat de l’escenificació d’obres de Shakespeare, adquirí ressonància internacional amb les obres Marat-Sade , de Peter Weiss 1965, premi Tony…

Vida Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat Marxà a París durant el maig del 1968 feu dos curts en cooperativa i teatre experimental Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade , dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a interpretar un…