Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Luis Puenzo
Cinematografia
Director cinematogràfic argentí.
Debutà el 1973 amb Luces de mis zapatos i dos anys més tard intervingué en la pellícula collectiva Las sorpresas Però no pogué seguir treballant en el cinema fins que, el 1983, l’Institut Nacional de Cinematografia del seu país donà suport als debutants i als projectes ajornats de realitzadors que feia deu anys que havien donat les seves primeres passes Li arribà el prestigi internacional amb La historia oficial 1985, una crònica de les seqüeles de la dictadura que es convertí en la pellícula argentina més guardonada de la història entre altres premis, rebé els guardons a la…
Pixar
Cinematografia
Companyia especialitzada en animació digital.
Fou fundada per Steve Jobs i John Lasseter, un antic creador d’efectes especials digitals de l’empresa de George Lucas Després de realitzar diversos curtmetratges, s’associà amb The Walt Disney Company per a produir el primer llargmetratge fet íntegrament per ordinador, Toy Story 1995 A aquest èxit el seguiren d’altres com A Bug’s Life 1998, Monsters, Inc 2001, Finding Nemo 2003 i The Incredibles 2004 El 2004 decidí finalitzar la seva associació amb Disney, però finalment aquesta companyia adquirí Pixar l’any 2006 Llargmetratges posteriors són Ratatouille 2007, Up 2009, Monsters…
Richard R.St.John Harris
Cinematografia
Actor irlandès.
Format en el món teatral londinenc, estudià a la London Academy El seu debut en cinema fou l’any 1958 amb Alive and Kicking Intervingué en una cinquantena de films, com ara The Guns of Navarone 1961, Mutiny on the Bounty 1962, This Sporting Life paper pel qual fou candidat a l’Oscar, Il deserto rosso 1964, Major Dundee 1965, Camelot 1967, Cromwell 1970 i Man in the Wilderness 1971 La pellícula, però, per la qual fou més conegut és A Man Called Horse 1970, un film sobre la població índia dels EUA que tingué un gran impacte i que generà dues seqüeles, també protagonitzades per ell…
John Lasseter
Cinematografia
Animador, director i productor cinematogràfic nord-americà.
Graduat al California Institute of Art, es formà als estudis Disney i posteriorment entrà a treballar a la companyia de George Lucas Industrial Light & Magic, dedicada als efectes especials Després fundà Pixar, nascuda d’una escissió d’Industrial Light & Magic i dedicada a l’animació digital, i on —després de diversos curtmetratges— dirigí Toy Story 1995, el primer llargmetratge comercial íntegrament digital, amb un gran èxit comercial –se’n farien dues seqüeles—que suposà un punt i a part en la història de l’animació Després ha dirigit pellícules tan populars com A Bug's Life 1998,…
John Lee Thompson
Cinematografia
Director de cinema britànic.
Format al Devon College, escriví diverses peces teatrals i treballà com a guionista, una trajectòria que quedà interrompuda per la Segona Guerra Mundial S'estrenà com a director amb un guió seu, Murder without a Crime 1951 A la dècada del 1960 dirigí els seus dos films més cèlebres, The Guns of Navarone 1961, un film bèllic pel qual fou nominat per a l’Oscar al millor director, i Cape Fear 1962, una pellícula que fou revalorada els anys noranta arran del remake que en féu Martin Scorsese Posteriorment la seva carrera estigué molt vinculada a Charles Bronson, a qui dirigí en nou…
Wes Craven
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director cinematogràfic nord-americà Wesley Earl Craven.
Dedicat al gènere fantàstic i de terror, del qual fou un dels gran renovadors, debutà el 1972 amb The Last House on the Left Seguiren diversos films, entre els quals destaca The Hills Have Eyes 1977, que rebé el gran premi internacional del jurat del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges Amb A Nightmare on Elm Street 1984, aconseguí el gran èxit de la seva carrera, especialment gràcies a l’impacte del personatge de Freddy Krueger, un assassí en sèrie que mata en els somnis de les seves víctimes El film tingué diverses seqüeles, una de les quals, New Nightmare 1994, fou…
Anouk Aimée
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de Françoise Sorya, actriu de cinema francesa.
S’inicià el 1946 amb La maison sous la mer de Henri Calef Destacà a Les amants de Vérone 1948, de Jacques Prévert i A Cayatte Més tard protagonitzà, entre d’altres, Montparnasse 19 1957, de Jacques Becker La dolce vita 1959 i 8 1 / 2 1962, de Federico Fellini Lola 1960, de Jacques Demy Un homme et une femme 1966, Globus d’Or a la millor actriu dramàtica i premi BAFTA a la millor actriu i les seqüeles Un homme et une femme vingt ans déjà 1985 i Les plus belles années d’une vie 2019, de Claude Lelouch Un soir, un train 1968, d’André Delvaux Justine 1969, de George Cukor …
Jaume Camino Vega de la Iglesia

Jaume Camino Vega de la Iglesia
Acadèmia del Cinema Català
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Llicenciat en dret, el 1963 produí i dirigí Los felices 60 i el 1966 realitzà Mañana será otro día , visió crítica del món del cinema i la publicitat Gran part de la seva filmografia tracta de la guerra civil i les seves seqüeles Entre d’altres, dirigí España otra vez 1968, Un invierno en Mallorca 1969, Las largas vacaciones del 36 1976, premi FIPRESCI del Festival de Berlín, el documental La vieja memoria 1977, premi Sant Jordi, El balcón abierto 1984, Dragón Rapide 1986, El llarg hivern 1991, premi nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1992 i el reportatge…
Marion Cotillard

Marion Cotillard guanyadora de l’Oscar a la millor actriu per La Môme
© Matt Petit / A.M.P.A.S.
Cinematografia
Actriu francesa.
Filla d’actors, obtingué un ampli reconeixement en la producció de Luc Besson Taxi 1998, en les seqüeles de la qual, Taxi 2 i Taxi 3 , també actuà, dirigida per Gérard Pirès, que es consolidà en Les Jolies Choses 2001, de Gilles Paquet-Brenner, Lisa 2001, de Pierre Grimblat, Big Fish 2003, de Tim Burton, Jeux d’Enfants 2003 de Yann Samuell, Un long dimanche de fiançailles 2004, César a la millor actriu secundària 2005 de Jean-Pierre Jeunet i A Good Year 2006, de Ridley Scott El 2008 obtingué el César, el BAFTA, el Globus d’Or i l’Oscar a la millor actriu…
Mel Gibson
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990,…