Resultats de la cerca

Director del Teatro Español Universitario TEU, escriví el guió de la seva novella Sin la sonrisa de Dios 1954 Com a director s’inicià, el 1956, amb Las manos sucias posteriorment les seves pellícules se centraren generalment en l’acció Golpe de mano 1968, sobre la guerra civil de 1936-39, Razzia 1972, El último viaje 1973, Metralleta Stein 1974, Perros callejeros 1977, Jugando con la muerte 1982, Perras callejeras 1984, Yo, el Vaquilla 1985, Esquadró 1986, Oro fino 1987, Passió d’home 1988, L’afer Lolita 1991

De formació autodidacta, fundà amb el seu germà Mika una productora i inicià una de les filmografies més originals del cinema europeu contemporani Ha dirigit Rikos ja raingaistus ‘Crim i càstig’, 1983, Calamari Union 1985, Varjoja paratiisissa ‘Ombra en el paradís’, 1986, Hamlet liikemaailmassa ‘Hamlet al món dels negocis’, 1987, Ariel 1988, Leningrad Cowboys Go America 1989, Tulitikkutehtaan tyttö ‘La noia de la fàbrica de llumins’, 1989, I Hired a Contract Killer 1990, Scènes de la vie de bohème 1992, Pidä huivista kiinni, Tatjana ‘Agafa el teu mocador, Tatiana’, 1994, Kauas pilvet…

Graduat en arquitectura a la universitat de Khon Kaen 1994 i posteriorment en realització cinematogràfica a l’Arts Institute of Chicago 1997, els anys noranta començà a rodar films a cavall entre la ficció i el documental, sovint amb actors no professionals El seu primer llargmetratge Dokfa nai meuman ‘La flor celestial a la mà del diable’, 2000 participava plenament d’aquestes característiques, que posteriorment continuà a Sud sanaeha ‘Sortosament teu’, 2002, pel qual fou premiat a Canes, Sud pralad ‘Mal tropical’ 2004, pel qual rebé el premi del jurat a Canes Sang sattawat ‘Intimitat i…

Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario TEU Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962 Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat Hom pot destacar de la seva filmografia en total més de 140 pellícules, El verdugo 1963 de LG…

Vida S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario TEU i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu…

Vida A cinc anys s’installà a Barcelona amb la seva família Inicià la seva formació al Teatre Espanyol Universitari TEU al mateix temps que es llicencià en dret i rebé el premi al millor actor universitari 1968 El 1977 entrà a formar part del grup Dagoll Dagom  i debutà professionalment a  No hablaré en clase  1977 i  Antaviana  1978 Després actuà en Operació Ubú d’ Els Joglars El 1988 emprengué una gira per l’Amèrica Llatina entretenint el públic dels locals amb monòlegs escrits per ell mateix A partir d’aquesta experiència, creà espectacles com ara Pay-pay 1983 Ño 1984 Sin palabras 1987 En…

Vida Arquitecte, el 1956 s’inicià en la realització amb el pèrit industrial Toni Garriga i Gimferrer Barcelona 1933 El 1958 realitzaren Dos quarts de cinc medalla d’honor del Concurs Nacional del CEC i seleccionat per al concurs anual de la UNICA Fou el principi d’una llarga i brillant trajectòria que al final del 2002 presentava un balanç de 59 títols, alguns sota la marca Pinchus Films 16 medalles d’or i 10 d’argent de la UNICA, i altres guardons rebuts a Catalunya, l’Estat espanyol i l’estranger El 1978 Baca i Garriga presentaren una mostra de la seva obra a la Photokina de Colònia…

DG Phalké fundà, el 1913, els primers estudis indis a Nasik, on rodà fins el 1923 uns trenta films L’obra més important, tanmateix, d’aquest període mut és la de VShantaram, amb pellícules com Nathaji Palkar 1926, Amrit Matham 1927 i Adomi 1928 Amb l’aparició del sonor, l’Índia pogué incorporar a l’obra cinematogràfica tota la seva tradició folklòrica i musical, element que passà a formar part de quasi tots els films indis Els centres de producció es multiplicaren Poona, Holapur, Bombai, Madràs, però fou a Calcuta on el cinema indi obtingué més bons resultats, dirigit per Debaki Kumar No…

Pel nombre anual d’espectadors, la Xina ocupa actualment el tercer lloc del món L’emigrant valencià Vicent Ramos organitzà les primeres projeccions, el 1903, a Xangai La minsa producció xinesa començà més tard El primer gran èxit nacional fou El cas Yen Kiesing 1921 El 1931 foren realitzats els primers films sonors el musical La cantant Hong Midan , de Hong Sen, i el film parlat La cançó de la primavera , de Li Bingshie Dos dels pocs films xinesos projectats a Europa en aquell temps foren La rosa de Bu Shui , d’YSLee, cap a la fi del cinema mut, i La gran muralla xinesa, o Lluitem fins a la…

Cinema nord-americà L’Oscar a la millor pellícula va ser per a Moonlight , que narra la vida d’un adolescent negre homosexual i que procedeix d’un entorn socialment conflictiu © Lionsgate Home Entertainment / A24 L’edició dels Oscar del 2017, en la qual la pellícula de Barry Jenkins, Moonlight –que narra la vida d’un adolescent negre homosexual que procedeix d’un entorn socialment conflictiu–, es va endur el premi a la millor pellícula, va ser representativa per dues qüestions D’una banda, pel protagonisme en les nominacions de les històries de temàtica afroamericana, després que l’any…