Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tornasol Films Madrid, Mate Producciones Madrid, UGC Images França, France 2 Cinéma França, La Sept Cinéma França, Rodeo Drive Itàlia ARGUMENT La Femme de chambre du Titanic de Didier Decoin GUIÓ JJBigas Luna, Cuca Canals, Jean-Louis Benoît FOTOGRAFIA Patrick Blossier Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Walter Caprara, Bruno Cesari MUNTATGE Kenout Peltier MÚSICA Alberto Iglesias, Fragments d’obres de Schumann, Discépolo, Coplan, Pergolesi, Taigany, Lezde, Moody, Fonteyn i Moore SO Fabien Adelin, Eduardo Fernández, Jaime Fernández SO DIRECTE Jean-…

Fou alumne de Josep Munné al Conservatori del Liceu Es perfeccionà amb Joan Manén i ben aviat mostrà els seus dots de nen prodigi A catorze anys emigrà als Estats Units 1916 Gràcies a l’ajut de C Hamilton, es perfeccionà amb L Auer Quan encara no tenia trenta anys ja era director de la Filharmònica de Cuba Després de collaborar amb la Columbia Records, començà el seu interès per la música popular i de ball Formà la primera banda del casino de l’Havana De tornada als EUA 1929, el 1932 formà un altre grup a Nova York, del qual fou vocalista Helen Ward És l’autor de moltes cançons…

Després d’abandonar els estudis als quinze anys, treballà en feines diverses i s’allistà a l’exèrcit britànic, amb el qual serví a Corea durant la guerra 1950-53 De tornada a la Gran Bretanya, es dedicà al teatre, i el 1954 adopta el nom artístic de Michael Caine, inspirat en el film The Caine Mutiny Interpretà el seu primer paper cinematogràfic en A Hill in Korea 1956, de Julian Aymes, però no fou fins a l’actuació a Zulu 1964, de Cy Endfield, que obtingué notorietat Posteriorment es consolidà com un dels actors més valorats de la seva generació amb  The Ipcress File 1965, de Sidney J Furie…

Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929,…

Estudià a l’Escola de Mitjans Audiovisuals EMAV, feu un curs de realització i producció de l’Oficina Catalana de Cinema de Catalunya i diversos tallers i seminaris tant a Barcelona com a Nova York, on conegué l’argentí Daniel Gimelberg, amb el qual rodà el llargmetratge de baix pressupost  Hotel Room 1997, una producció independent en 16 mm, en blanc i negre i en anglès i amb actors no professionals, que es presentà a la secció Zabaltegi del Festival de Cinema de Sant Sebastià 1998 i al Festival de Cadis 1999, on fou premiat De tornada a Catalunya, dirigí Kràmpack 1999, versió…

Vida Entre el 1972 i el 1978 cursà estudis artístics en diverses ciutats europees, per exemple al Centre d’Estudis Teatrals de la Universitat de Lovaina A l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle de Brusselles s’inicià en el món escènic i la direcció cinematogràfica 1972-74 a Zuric estudià estètica i es familiaritzà amb la llengua i la cultura alemanyes 1975-76 a París completà la seva formació cinematogràfica i realitzà els primers curts, entre els quals destaca Un Dieu sans regard 1978 De tornada a Barcelona, fou un dels fundadors de la productora Germinal Films,…

Vida A Barcelona estudià arts gràfiques i pintura a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts, i cinema a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’EMAV Collaborà amb els grups de teatre independent Cátaros i Go-Go, i des del 1967 dirigí força curts en tota mena de formats, entre els quals cal esmentar La reinstauració de la Generalitat i la tornada del president Tarradellas 1977 i Així s’acaba la vida i comencem a sobreviure 1981, premi de Cinematografia de la Generalitat 1982 al millor curt A partir del 1975 també realitzà films i vídeos industrials i institucionals, i feu…

Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere Balañà Autopista B-30 III…

Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no es reféu fins…

Vida De família benestant, marxà a Madrid per cursar estudis universitaris i aviat es desvetllà la seva atracció per la creació artística, amb unes primeres temptatives en les arts plàstiques i el documental 1957-58 El 1959 creà la productora Films 59, que encetà la seva activitat amb tres títols significatius en la història del cinema espanyol Los golfos 1959, el primer de Carlos Saura El cochecito 1960, de Marco Ferreri, i una coproducció amb UNINCI i el mexicà Gustavo Alatriste, Viridiana 1961, retorn sonat de Luis Buñuel a la cinematografia espanyola que suposà la paralització de totes…