Resultats de la cerca

El 1956 i el 1962 triomfà a Canes amb Il ferroviere i Divorzio all’italiana, respectivament, i el 1965 obtingué el premi al millor film amb Signore e signori Ha dirigit, encara, El cammino della speranza 1951, L’uomo di paglia 1958, Un maledetto imbroglio 1959, Sedotta e abbandonata 1963 i Serafino 1968

De formació artística, triomfà als festivals de Venècia, amb Ivanovo destvo ‘La infantesa d’Ivan’, 1962, i de Canes, amb Andrej Rubl’ov 1969, i es convertí en un dels millors cineastes soviètics contemporanis El seu lirisme intellectualitzat i crític prosseguí amb Solaris 1972, Zerkalo ‘El mirall’, 1975, Stalker 1979 i Offert ‘El sacrifici’, 1986

Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de l’actriu Constance Bennett De primer fou la ingènua en films humorístics i d’aventures Després triomfà en el gènere dramàtic amb Man Hunt 1941, The Woman in the Window 1944 i The Scarlet Street 1945, de Fritz Lang, i The Woman in the Beach 1947, de Jean Renoir

Creadora del personatge de la vampiressa sensual, provocativa en l’aspecte físic i el llenguatge i, alhora, amb un gran sentit de l’humor, que triomfà sobretot els anys trenta Alguns dels seus films són She Done him Wrong 1933, I'm no Angel 1933, Belle of the Nineties 1934, Klondike Annie 1936 i Every Day's a Holiday 1937 Encara el 1970 reaparegué a Myra Breckinridge Deixà escrita una autobiografia Goodness has nothing to do with it

Actor teatral des del 1930, debutà en el cinema anglès cinc anys després i se n'anà a Hollywood, on aviat triomfà tot protagonitzant, entre d’altres, els films The Reckless Moments 1949 de M Ophüls, Pandora And the Flying Dutchman 1951 d’A Lewin, Five Fingers 1952 de JL Mankiewicz, A Star is Born 1954 de G Cukor i Lolita 1961 de S Kubrick, i també en papers secundaris, com a Lord Jim 1964 de R Brooks, Murder by Decree 1978 de B Clark i The Veredict 1984 de S Lumet

Després de formar part del Charles Street Repertory Theater de Boston, al final dels anys seixanta anà a Nova York, on actuà a Broadway S’inicià en el cinema en Portnoy’s Complaint 1972, d’Ernest Lehman, i després d’algunes actuacions irregulars i de participar en nombroses sèries de televisió —activitat que continuà amb assiduïtat durant tota la seva trajectòria professional—, l’any 1978 triomfà amb An Unmarried Woman , de Paul Mazursky, interpretació per la qual guanyà el premi a la millor actriu al Festival de Canes Tot seguit actuà en La luna 1979, de Bernardo Bertolucci Starting Over…

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…

Vida El 1937 rodà el seu primer film, Imitando al faquir , amb els alumnes del collegi de Sant Julià de Vilatorta El 2004 Esteve Riambau i Elisabet Cabeza recuperaren aquest film per a crear el documental comercial La doble vida del faquir Més tard, i sense deixar mai de realitzar cintes familiars, feu la seva segona ficció, El legado de sir Breton Woods 1944 després aconseguí el premi d’argument de Canes per Marte no es un dios 1949 i primers guardons del CEC per Baile de disfraces 1949 i Compra-venta de ideas 1950, aquest darrer amb guió de Rafael J Salvia i tots dos amb direcció artística…

Vida El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà També comprà el Capsa 1969, i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista…

Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i dirigí…