Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
beloniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que comprèn individus de cos molt allargat, mancats de radis espinosos a les aletes, amb la línia lateral ínfera, les escates cicloides i les aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
Alguns representants, com les agulles, posseeixen mandíbules llargues i aletes pectorals relativament petites D’altres, com el trumfau, amb les mandíbules més curtes i les aletes més grosses que els precedents, són capaços de saltar força fora de l’aigua Uns altres, com el Dermogenys pusillus , tenen la mandíbula superior curta i la inferior llarga, i són capaços de vols rasants damunt la superfície de l’aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals D’altres, encara, els veritables peixos voladors, aconsegueixen de planar en…
malacopterigis
Ictiologia
Nom, actualment en desús, donat al grup de peixos osteïctis que presenten els radis de les aletes tous i articulats.
Hom els dividia en malacopterigis àpodes, si no tenien aletes abdominals, com el congre, malacopterigis subbranquials , si tenien les aletes abdominals sota les brànquies, com el bacallà, i malacopterigis abdominals, si tenien un parell d’aletes rere l’abdomen, com el salmó
anguil·liformes

Anguila comuna
© Biopix
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que comprèn individus de cos molt allargat, serpentiforme, amb les aletes de consistència blana i pell molt viscosa.
Manquen d’escates, o en tenen de poc desenvolupades Les aletes pelvianes manquen sempre i algunes espècies, com les morenes, fins no tenen aletes pectorals per això els anguilliformes són també anomenats àpodes Les aletes dorsal i anal són unides amb la caudal, i formen una aleta única Neden mitjançant ondulacions del cos Llur desenvolupament embrionari comporta metamorfosis La larva, anomenada leptocèfal , és totalment transparent i té el cos de forma oval, molt comprimit i dilatat, com una fulla és pelàgica Els anguilliformes són propis especialment…
pleuronectiformes

Palaia, peix de l’ordre dels pleuronectiformes
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que tenen el cos molt aplanat, de forma oval i asimètric, amb una de les cares sense pigments i les aletes dorsal i caudal molt desenvolupades, puix que comprenen gairebé totes dues vores del cos.
La majoria dels òrgans també són asimètrics, ambdós ulls són a la banda pigmentada i molt propers l’un de l’altre, la boca és esbiaixada, la part davantera del crani és deformada i no tenen bufeta natatòria Neden mitjançant ondulacions del cos i les aletes, i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos Les larves són simètriques i neden normalment Són carnívors i generalment marins Comprèn 600 espècies 35 de les quals són pròpies de la Mediterrània, repartides en 20 famílies, les més importants de les quals són la dels pleuronèctids, la dels…
verat volador

Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans
lofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis de cos nu o cobert de tubercles espinosos.
Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap
torpediniformes
Ictiologia
Ordre de peixos selacis hipotremats o batoïdeus amb el cos diferenciat en una porció anterior o disc, oval, el·líptic o rodó, i en una porció posterior o cua.
El disc inclou el cap i les dues aletes pectorals i la cua les dues aletes dorsals i la caudal De musell arrodonit, els ulls són petits i la boca és petita i arquejada Entre el crani i la part anterior de les dues aletes pectorals hi ha un òrgan elèctric a cada costat, format per nombrosos discs musculars disposats en forma de prisma que constitueixen una mena de condensador capaç d’emetre fins a 220V Inclou uns set gèneres amb unes poques espècies, que s’estenen per les mars tropicals i temperades habiten sobre fons arenosos i fangosos, i es nodreixen d…
bericiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis
, amb el cos oval, curt i comprimit, de colors vistosos.
És característic el gran nombre de radis que presenten a les aletes pelvianes Viuen a la zona abissal de l’Atlàntic i del Pacífic El gènere representatiu de l’ordre és Beryx , de color blanc argentat, amb les aletes i el dors de color violeta després de mort es torna completament vermell
xucladit
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids.
D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb…
múl·lids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes.
Es caracteritzen per la presència de dues aletes dorsals ben espaiades, les aletes pelvianes en posició toràcica, el perfil cefàlic molt inclinat, dues barbetes a la mandíbula, i els ulls molt grossos i en posició molt alta Inclou unes 40 espècies marines, de petites dimensions i de colors sovint vistosos i variables Habiten a les mars tropicals i temperades Es destaquen Mullus barbatus i Mullus surmulletus , coneguts com a molls i freqüents als Països Catalans
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina