Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pau
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de fins 30 cm de llargada, de cos sense escates i de colors vius.
Té els ulls grossos, situats sobre el cap, i la mandíbula superior protràctil i amb una forta punxa en el preopercle Habita a la Mediterrània
bruixa
Ictiologia
Peix marí de l’ordre dels pleuronectiformes de la família dels escoftàlmids, d’uns 25 cm de llargada, amb el cos aplanat lateralment, ovalat i de color bru grisós.
Ambdós ulls són situats al costat esquerre del cos Habita als fons fangosos i sorrencs i és freqüent a la Mediterrània, on és pescat amb arts d’arrossegament
anguila elèctrica
Ictiologia
Peix de grans dimensions de l’ordre dels cipriniformes, d’aspecte semblant a l’anguila, allargat i mancat d’aletes dorsals i pelvianes; té aleta anal molt llarga.
Té òrgans elèctrics a la major part del cos, situats als flancs, a banda i banda de la columna vertebral Produeix voluntàriament descàrregues elèctriques molt potents, que l’ajuden en la captura de preses Té un poder de regeneració elevat, puix que bona part de la cua pot tornar a créixer si li és amputada Es nodreix de peixos, insectes, etc Habita les aigües tranquilles i poc corrents dels rius de l’Amèrica Central i meridional de clima tropical, especialment els del Brasil
anabàntids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes, integrada per peixos de forma allargada, amb el cos comprimit lateralment i recobert de grans escates.
Són de colors brillants i molt vistosos Tenen uns òrgans especials, anomenats labirintiformes, situats a la cavitat branquial i constituïts per una sèrie de làmines òssies envoltades per capillars sanguinis, que els permeten de respirar bastant de temps fora de l’aigua Algunes espècies, com l'anabàs, fins i tot poden desplaçar-se per terra D’altres construeixen el niu amb un mucus que excreten per la boca i executen parades nupcials complexes Viuen a les aigües dolces dels països càlids Àfrica tropical i equatorial, Àsia tropical S'adapten molt bé a la vida en aquaris, i a causa…
escorpènids

Escorpènids (peix pedra)
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Família de peixos osteïctis actinopterigis, de l’ordre dels escorpeniformes, que inclou espècies de dimensions petites o mitjanes, amb el cap voluminós i proveïts d’apèndixs dèrmics i crestes òssies que li donen un aspecte característic.
Els ulls, grossos i voluminosos, són situats en posició quasi dorsal Presenten una coloració protectora que els camufla perfectament L’aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall Les aletes ventrals són en posició toràcica, i la dorsal, única, és dividida en dues parts perfectament diferenciades, una d’anterior, de radis tous i baixos, i una de posterior, de radis espinosos i alts El preopercle i l’opercle són proveïts d’espines planes Inclou uns quants centenars d’espècies de vida bentònica, que habiten en fons rocallosos en les mars temperades o càlides L' escórpora ,…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les…
vaca

vaca morena
gilles t (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids, amb el cos clarament diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua curta amb un replec cutani a cada costat; de musell arrodonit, els ulls són petits, com també la boca, arcada i amb dents protràctils.
Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels Països Catalans La vaca morena T marmorata…
perciformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis, que tenen les aletes dorsals dotades d’un cert nombre de radis espinosos situats en posició anterior, les aletes pectorals són situades força amunt, i les ventrals, si existeixen, són en posició toràcica.
Són fisoclists És l’ordre de peixos més ampli i més evolucionat filogenèticament Comprèn 125 famílies, 40 de les quals són representades a la Mediterrània
peix martell

Peix martell
© Cámara Provincial de Turismo de Galápagos
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esfírnids, amb el cap de forma molt característica, amb dues expansions laterals i amb els ulls situats en els extrems d’aquestes expansions, a la qual forma deu el nom vulgar.
Arriba fins als 3m de longitud total i és de color gris Les altres espècies de la família habiten preferentment a les mars càlides, però Sphyrna zygaena és present a la Mediterrània Habita en aigües profundes i és un bon nedador, capaç d’agredir l’home Hom creu que té un olfacte excellent, car és la primera espècie que arriba quan apareix sang
dragó
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, distribuïts en unes 7 espècies caracteritzades per presentar el cos sense escates, els ulls grossos, junts i situats sobre el cap, els llavis gruixuts, la mandíbula superior protràctil i el preopercle amb 3 o 4 punxes.
Són de petites dimensions, puix que sols poden fer de 15 a 30 cm Viuen en els fons litorals de les mars càlides i atemperades, des d’uns quants metres fins a centenars de metres de profunditat No tenen interès econòmic