Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
salicilanilida
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí inodor i incolor, estable a l’aire però sensible a la llum, soluble en alcohol i benzè i poc soluble en l’aigua; es fon a 137°C.
Hom l’obté a partir de l’àcid salicílic i l’anilina i és emprat com a fungicida, especialment en el tractament de la tinya
salicilamida
Farmàcia
Química
Amida de l’àcid salicílic.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua, que es fon a 142°C Hom l’obté per amonòlisi del salicilat de metil Presenta la mateixa activitat que l’àcid salicílic, amb uns efectes secundaris molt disminuïts, raó per la qual pot ésser emprada com a antireumàtic per via oral
salbutamol
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 157-158°C.
És un estimulant adrenèrgic dels receptors β 2 ubicats en l’arbre bronquial És administrat sobretot per via inhalatòria perquè el seu efecte directe permet l’administració d’una dosi baixa Hom l’empra com a broncodilatador en el tractament de malalties respiratòries obstructives reversibles
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…
sacarur
Farmàcia
Qualsevol mescla de sucre en pols amb matèries actives i essències, o bé amb essència sola com a correctiu.
Hi ha sacarurs de llimona, de menta, etc També poden ésser preparats en forma de granulat emprant sucre en pols, el producte actiu, aromatitzants i colorants i xarop per a fer la massa granular
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…
sabadilla
Botànica
Farmàcia
Planta de la família de les liliàcies, pròpia de Mèxic, de la qual hom empra la llavor.
Aquesta conté un 3,5% d’alcaloides, com ara veratrina, veratridina, sabadillina, sabadina i sabadinina És emprada, en ús extern, com a parasiticida en forma de tintura o ungüent, especialment contra els insectes paràsits anomenats cabres
ruibarbre
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies robustes, de la família de les poligonàcies, de rizomes grossos, de fulles simples, amples, enteres o lobulades i proveïdes d’òcrea, de flors verdoses, blanquinoses o vermelloses, amb sis divisions periantals, arranjades en inflorescències tirsoides, i de fruits en núcula valvada.
Els rizomes de moltes espècies, i de manera especial el del ruibarbre de la Xina Rofficinale , són oficinals, amb propietats tòniques i laxants Algunes espècies tenen penques comestibles i altres són conreades en jardins
ruda

Llavors de ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina