Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Jaume Isern i Rabascall
Medicina
Farmàcia
Metge.
Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià 1936 Allistat al cos de sanitat militar durant la Guerra Civil, on arribà al grau de capità metge, arran de la derrota republicana s’exilià a França 1939 i fou tancat al camp de concentració d’Argelers, d’on fugí L’any següent passà a Mèxic i tot seguit a Veneçuela, on s’installà Hi treballà com a metge als laboratoris Schering 1940, fundà els laboratoris farmacològics Protón 1942 i organitzà el departament de vendes dels laboratoris Sandoz També fundà els laboratoris Ergos CA 1950, un dels més importants del…
fórmula magistral
Farmàcia
Composició medicamentosa, establerta pel metge, en la qual les distintes dosis són establertes a la recepta.
Consta de la prescripció, les instruccions de preparació, la signatura del metge i la data
galènica
Farmàcia
Part de la farmàcia que estudia la preparació de medicaments.
Aquests són preparats, segons la fórmula establerta pel metge, mesclant els productes actius amb excipients i correctius, i així hom elabora la forma farmacèutica
Josep Oriol Ronquillo i Vidal
Farmàcia
Farmacèutic.
Fill del metge Carles Ronquillo i Pau Editor de publicacions de divulgació científica i redactor d' El Constitucional , fou regidor 1843 de l’ajuntament de Barcelona i president del Collegi de Farmacèutics Publicà un Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola 1851-66 i l’aplec de remeis casolans Mil doscientos secretos 1844
Josep-Narcís Roca i Ferreras
Literatura catalana
Historiografia catalana
Medicina
Farmàcia
Metge, farmacèutic, escriptor i pensador polític.
Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…
, ,
petitori
Farmàcia
Llista de medicaments que poden ésser emprats dins una determinada organització.
Acostumen a incloure tots els medicaments necessaris i suficients per a tractar o prevenir les malalties que hom preveu que poden presentar-se en els dispensaris o hospitals de l’organització Així hom parla del petitori de farmàcia militar, de la beneficència municipal , etc Els petitoris són sempre limitatius perquè hi són exclosos els medicaments que hom considera de luxe o no imprescindibles Aquest caràcter limitatiu els ha fet com més va més impopulars i cada vegada són menys les organitzacions que els tenen, car l’aplicació de qualsevol mitjà o medicament que el metge creu necessari o…
farmàcia
farmàcia modernista barcelonina (1913)
© Fototeca.cat
Farmàcia
Ciència i art de conèixer les substàncies amb acció medicamentosa i la manera de combinar-les per obtenir els medicaments.
Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència…
medicament
Farmàcia
Substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques, tant si produeix el guariment suprimint la causa de la malaltia com si només n’atenua els símptomes.
Hom pot classificar els medicaments en formes oficinals o galèniques , és a dir, productes naturals preparats i combinats per l’apotecari segons les fórmules d’un determinat codi, preparacions magistrals , prescrites pel metge, que en dóna la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques, i medicaments especials , designats per un nom enregistrat, la composició, l’eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial El medicament és presentat en una forma medicamentosa adaptada a una…
Enric Cera Buxeda

Enric Cera Buxeda
Arxiu RACC
Automobilisme
Farmàcia
Dirigent vinculat a l’automobilisme, metge i empresari farmacèutic.
President de la junta rectora de l’Automòbil Club Barcelona, l’any 1906 fou un dels principals promotors de la seva transformació en el Reial Automòbil Club de Catalunya RACC Fou soci fundador del RACC i posteriorment n’ocupà la presidència 1926-29, i l’any 1948 en fou nomenat soci d’honor També fou pioner en la pràctica de l’autocaravàning El 1920 feu la primera excursió documentada amb un cotxe que es transformava en habitatge El 1936 fundà l’empresa farmacèutica Laboratoris Cera, que el 1971 fou adquirida per la societat Madaus-Cerafarm, SA, i passà a denominar-se Laboratori Madaus-…
triaga
Farmàcia
Història
Antídot usat contra tota mena de metzines compost d’una gran quantitat d’ingredients (més de 300), en especial carn d’escurçó i espècies orientals, i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos (en grec Θηριαχἠ ‘medecina contra el verí dels animals’).
Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac s I La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació només podia ésser…