Resultats de la cerca

Hom pot classificar els medicaments en formes oficinals o galèniques , és a dir, productes naturals preparats i combinats per l’apotecari segons les fórmules d’un determinat codi, preparacions magistrals , prescrites pel metge, que en dóna la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques, i medicaments especials , designats per un nom enregistrat, la composició, l’eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial El medicament és presentat en una forma medicamentosa adaptada a una…

Un medicament genèric té un principi actiu i, per tant, idèntica actuació, que el que conté una marca registrada És més barat perquè no té marca o bé perquè n'ha caducat la patent original Al desembre del 2008 hi havia a l’Estat espanyol un total de 5105 formats comercialitzats de medicaments genèrics elaborats a partir de 187 principis actius Els genèrics representaven el 31,8% del total, enfront de 10965 marques de medicaments no genèrics en el mercat espanyol, i el nombre d’unitats consumides era d’un 21,81% sobre el total Tot i que el seu consum és molt baix en comparació amb…

Els efervescents tenen una acció antiemètica suau Hom els prepara afegint al medicament una mescla de carbonat àcid de sodi i àcid cítric o tartàric

Són emprats en farmacologia clínica per aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l’efecte real d’un medicament en assaig de l’efecte degut a la suggestió efecte placebo Quan l’efecte aconseguit amb el placebo és negatiu sensació de dolor, però també d’alteracions mesurables de l’organisme, com ara febre o arrítmies hom parla d’ efecte nocebo Tanmateix, el mecanisme poc conegut subjacent a ambdós efectes és molt probablement el mateix

A mitjan segle XVIII es presentaren a la Reial Societat de Medicina Anglesa els efectes antitèrmics i antiàlgics dels extractes de l’escorça del salze blanc Al llarg del segle XIX s’identificà una substància, que s’anomenà àcid salicílic, que s’extreia de diverses escorces vegetals El 1886, els metges alsacians Kahn i Hepp descobriren les propietats antitèrmiques de l’acetanilina, un derivat de productes utilitzats a la indústria del tint En no poder-se patentar el procés de fabricació d’aquest producte, ja molt conegut, es decidí de patentar un nom que en suggerís les qualitats terapèutiques…

En el primer cas hom l’aplica a formes sòlides orals comprimits, càpsules per mitjà d’un vernís que les fa menys solubles en el suc gàstric i en l’intestinal en les formes sòlides injectables suspensions hom procura que siguin poc solubles penicillina procaïna, penicillina benzatina En el segon cas hom actua sobre el mecanisme d’eliminació del medicament probenecida, per a retardar l’eliminació de la penicillina, a causa del blocatge de la secreció tubular renal

Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El…

Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot…

Dóna les instruccions que indiquen la dosi unitària, la diària i els intervals entre les dosis d’un medicament