Resultats de la cerca

Els seus anys més fructífers intellectualment foren els passats a Bec després, les lluites que pel seu càrrec hagué de sostenir contra Guillem II i Enric I defensant la independència de l’Església li robaren la pau i el temps que hauria volgut dedicar a l’estudi Les seves obres més importants són Monologium 1077, Proslogion, De veritate, De libertate arbitrii, Cur Deus homo A les dues primeres exposà i tractà de justificar racionalment totes les principals veritats de la Revelació, posant en pràctica la tesi segons la qual cal partir de la fe, no pas d’una fe ociosa , sinó viva , que esperoni…

És autor d’una traducció de les Metamorfosis 1561 d’Ovidi en octaves italianes, i de l’adaptació Edipo 1556 de la tragèdia de Sòfocles, en la qual introduí elements de caràcter popular

De família jueva, el seu pare s'uní a les brigades internacionals de la Guerra Civil Espanyola i a la resistència contra els nazis a la Segona Guerra Mundial, després de la qual inicià un pròsper negoci de comerç de fusta El 1954 la família emigrà a Paris Bernard-Henry Lévy estudià filosofia a l'École Normale Superieure, on tingué com a professors Jacques Derrida  i Louis Althusser , els quals sobretot el segon, juntament amb l'atmosfera del maig del 1968, marcaren el decantament esquerrà de la seva joventut Graduat el 1971, formà part del Grup d'Experts, del líder socialista i…

Fill d’ Alfons Carles Comín , es llicencià en filosofia i en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i cursà un postgrau en humanitats i cursos de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra Professor a l’ensenyament secundari 1997-2003, el 2001 s’incorporà com a docent al Departament de Ciències Socials d’ESADE Actiu en els moviments altermundistes, fou membre de la junta rectora de Ciutadans pel Canvi 2006-10 i participà en campanyes per a la reforma de la llei electoral a Catalunya i la reforma federal de la Constitució espanyola Fou diputat pel Partit dels Socialistes de…

Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria , arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Joan Lluís Vives , que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa, no només a l’oratòria i considera que la paraula és el millor mitjà per a l’acció política i el bon govern, enfront de la violència Fou un humanista compromès amb la societat del seu temps Fou autor…

Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dona nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545

Fill de jueus emigrats el 1933 de Palestina a França Acabada la Segona Guerra Mundial durant la qual perdé el seu pare i visqué amagat, estudià filosofia a l'École Normale Supérieure de Fontenay-Saint-Cloud i obtingué l’ agrégation títol que a França permet exercir l’ensenyament el 1961 A mitjan dècada dels anys seixanta fou ajudant de Raymond Aron , el liberalisme del qual l’influí malgrat el seu esquerranisme, en el primer llibre que publicà,  Le Discours de la guerre 1967 Molt actiu en el maig del 1968, es declarà maoista i fou un dels seguidors més destacats de la seva…

Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes 1554, però es distancià més tard de les seves doctrines El 1563 estudià dret a Itàlia i a París Fou pres per la inquisició, quan estava a Roma, i des de llavors restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats, pel clima de repressió intellectual, de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es feu membre de l’Església evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia 1583-87 i, posteriorment, a Nimes 1587-88, Aurenja 1588-91 i…

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins al 1949, que retornà a Alemanya, on ensenyà a la Universitat de Frankfurt fins que morí La seva orientació…

Estudià filosofia, història, psicologia i economia a les universitats de Göttingen, Zúric i Bonn, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre F W J Schelling Del 1956 al 1959 fou assistent de Theodor W Adorno a l’Institut de Recerca Social de Frankfurt Fou professor a les universitats de Heidelberg 1961-64 i Frankfurt 1964-71, i del 1971 al 1983 dirigí l’Institut Max Planck per a l’Estudi de les Condicions de Vida del Món Científic i Tècnic, a Starnberg El 1983 retornà a Frankfurt, on exercí fins a la jubilació 1994 Fou un dels principals representants de la segona generació de l’ escola…