Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
ars combinatoria
Filosofia
En Leibniz, sistema deductiu amb el qual volia derivar, inventar i expressar conceptes complexos mitjançant uns símbols algèbrics i unes regles de combinació.
Leibniz pretenia, amb això, de fonamentar una ciència universal en un llenguatge formalitzat, que procedís a la manera de la lògica i la matemàtica, gràcies al qual poguessin ésser expressats tots els conceptes científics i filosòfics, per damunt de la parcialitat i les diferències dels altres llenguatges Leibniz considerava que Ramon Llull havia anticipat ja aquest mètode Leibniz ha estat considerat com un dels precursors dels intents més moderns de formalització del llenguatge, sobretot mitjançant la lògica matemàtica
amoralisme
Filosofia
Doctrina segons la qual no hi ha cap moral amb fonament objectiu i universal.
areté
Filosofia
Mot grec que significa virtut en els sentit de ‘qualitat’ i ‘capacitat’ i que en la ideologia de la classe aristocràtica denotà la condició de l’home superior per la naixença i la tradició de casta.
L' aret é expressava l’aptesa i la preparació físiques, el coratge i l’esperit heroic i responia a un concepte d’educació general del cos i l’esperit només accessible als “millors” áristoi Hom oposava aquest ideal educatiu, i la vida d’oci que n'era la condició, a l’educació professional, a la professionalització, de l’home ordinari, mancat d' aret é La idea d' aret é fou elaborada en la crisi soferta per la noblesa grega als segles VII-VI aC davant el desenvolupament de la nova economia monetària aristocràcia i fou exalçada entre els mateixos cercles aristocràtics pels poetes lírics…
holisme
Filosofia
Doctrina de Jan Christian Smuts (1870-1950), exposada en la seva obra Holism and evolution (1926), segons la qual l’univers té tendència a construir unitats, formant un tot, de creixent complicació.
historicisme
Filosofia
Terme que designa doctrines filosòfiques diverses que hom pot caracteritzar per llur tendència a reduir la realitat humana a la seva condició històrica.
Pròpiament el corrent historicista correspon al començament del s XX i fou configurat sobretot per ETroeltsch i KMannheim, però hom en pot trobar clars antecedents en Giambattista Vico i, posteriorment, en autors com Hegel, Comte, Lvon Ranke, Marx i Dilthey història Tot establint que la natura —i sobretot la natura humana— és essencialment històrica la història és condició i àdhuc causa determinant de la gènesi de tot valor i tota ètica, l’historicisme segueix, metodològicament, el principi que els fets humans han d’ésser estudiats només en relació amb llur context històric relativisme…
hipòstasi
Filosofia
Substància considerada com a realitat ontològica, en contraposició al purament mental.
hilozoisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que atribueix al món i àdhuc a la matèria el caràcter d’ésser viu.
hermetisme
Filosofia
Corrent espiritual de la tardana època hel·lenística (s III) que prengué el nom d’Hermes Trismegist, savi fabulós, identificat amb el déu egipci Thot.
Proposava un alliberament per mitjà de la gnosi En la seva especulació, hom troba elements de l’astralisme caldeu, de la física d’Aristòtil, de la psicologia de Pitàgores i de Plató i de l’astrologia, sistematitzada segons la nova visió científica del món de l’especulació de l’Egipte hellenístic Dividia el cosmos en tres zones la superior, seu de la llum, la inferior, habitada pels homes, seu de la matèria i de la corrupció, i la intermèdia, que correspon als esperits i a les ànimes
hedonisme
Filosofia
Dotrina filosòfica que identifica el bé amb el plaer.
Són considerats hedonistes Aristip de Cirene i Epicur de Samos Segons l’hedonisme, els preceptes ètics són únicament regles empíriques mitjançant les quals l’home es defensa dels sentiments de disgust i resta obert plenament a les alegries de la vida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina