Resultats de la cerca

Deixeble de LValla, presidí una associació d’amics que es lliuraren apassionadament a l’estudi de l’antiguitat Al llarg de la seva vida acumulà una erudició immensa, i, entre altres obres, publicà un comentari a Virgili, d’un interès molt notable

Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili

Ensenyà història de la filosofia a la Universitat Rovira i Virgili, on era catedràtic 1985-2007 Els seus dos àmbits d’estudi principals han estat la cultura clàssica, grega i llatina, i el pensament modern Amplià estudis de la seva especialitat a Heidelberg, Ratisbona i Berlín És membre de la Societat Catalana de Filosofia Institut d’Estudis Catalans i corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves obres cal esmentar Falange y filosofía 1976, El espíritu y la vida en Max Scheler 1982 i Les arrels romàntiques del present 1997

Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi 1483, un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada 1510-11 a Màntua i a Ferrara, durant la guerra contra la lliga de…

Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya El 1504 fou fet cavaller El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili 1513, 1516 És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici 1511, que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen , en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI 1512, així com d’uns…

Hom desconeix els detalls de la seva vida Sembla, però, que nasqué a la Campània, en el si d’una família aristocràtica Fou amic de Ciceró i del seu cercle, i també de l’aristòcrata Memmi, al qual dedicà la seva obra De rerum natura ‘De la natura de les coses’ Segons sant Jeroni, se suïcidà a 44 anys, enfollit per l’absorció d’un filtre amorós Donat afegeix que morí el dia que Virgili prenia la toga viril, però aquesta dada és objecte de discussió Filòsof materialista, s’inspirà en l’epicureisme per a la composició del seu grandiós poema, ardu i difícil, escrit en hexàmetres i més…

Formació  Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…

La seva personalitat fou tan aviat envoltada per la llegenda, que hom pot agrupar la munió dels seus seguidors segons els punts de vista més diferents També és possible que hom ignori, no solament la categoria, sinó el nom de vastes zones d’opinió que l’hagin protegit També pot ésser que Llull, que a través dels segles molts veneraven i exalçaven, en realitat fos en gran part una figura mítica Llull fou un propagandista de l’ art , a la qual sempre hom lliga el seu nom No pas per orgull ni per vanitat, sinó perquè estava convençut que Déu havia aclarit un dia la seva intelligència perquè…