Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
existencialisme
Filosofia
Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència.
Com a corrent filosòfic, l’existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura J-P Sartre, A Camus el mitjà d’una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu Fou expressió d’un cansament davant l’essencialisme dominant en la història de la filosofia occidental i, alhora, d’un desengany davant l’optimisme científic i humanista de la darreria del s XIX i principi del s XX, i hom en pot trobar les arrels en la filosofia antihegeliana de S Kierkegaard Bé que…
opinió
Filosofia
Tipus de coneixement, intermedi entre la ciència (episteme), o coneixement pròpiament veritable, i la ignorància (agnoía), el qual comporta un judici sobre l’aparença.
Vinculat intrínsecament a la doctrina platònica del món intelligible, en contraposició al món de la realitat sensible, el concepte filosòfic d’opinió o dóxa ha derivat en el sentit de significar un tipus peculiar d’afirmació tant més propera a la ciència com més probables siguin les raons en què es fonamenta i en la qual resta sempre oberta la possibilitat que l’afirmació contrària sigui la veritable
premoció
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica, concurs diví previ a l’acció lliure de l’home i determinant d’ella.
També coneguda com a promoció física , el seu caràcter previ i determinant l’afirmació del qual pel tomisme és tanmateix acompanyada també sempre de l’afirmació que la premoció no anulla la llibertat humana suscità la reacció molinista i suarista del s XVI, en virtut de la qual hom establí —en relació amb la doctrina de la ciència mitjana presciència— un concurs simultani en comptes de la dita premoció física
indeterminisme
Filosofia
Doctrina segons la qual res no és produït necessàriament, o almenys alguns fets escapen a la necessitat.
En un pla psicològic i moral es tradueix en la defensa del lliure albir o en l’afirmació que les opcions volitives si més no, algunes no són sotmeses a necessitat causal de cap ordre
apol·lini | apol·línia
Filosofia
En la filosofia de Nietzsche, dit de l’impuls intel·lectual que representa l’ideal d’ordre, mesura i harmonia.
En la seva anàlisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l’oposició entre un element apollini i un de dionisíac, definit com a voluntat de viure, oposició que ell resolgué amb l’afirmació del segon
matèria
Filosofia
En contraposició a l’esperit, qualitat essencial de real en virtut de la qual les coses existeixen independentment del fet que siguin conegudes per la consciència.
Si hom entén aquesta com a consciència humana, l’afirmació de la realitat material dóna lloc al realisme, en contraposició a l'idealisme si hom entén alhora la mateixa consciència divina de la qual, per tant, la realitat existent resta independitzada, incideix en el materialisme, en contraposició a l'espiritualisme
vitalisme
Filosofia
Conjunt de tendències filosòfiques, sorgides a la darreria del segle XIX com a reacció contra l’idealisme i el positivisme, genèricament denominades també filosofia de la vida
.
Són caracteritzables per un comú antiracionalisme i per l’afirmació del paper central que la vida individual humana té en el món Pensadors tan diversos com FNietzsche, Dilthey i H Bergson en són els representants més destacats L’anomenat raciovitalisme d’Ortega y Gasset hi pot ésser també inclòs d’alguna manera
Samuel Ramos
Filosofia
Filòsof mexicà.
Desenvolupà una antropologia filosòfica adreçada a proporcionar les bases per a l’afirmació de la llibertat, la personalitat i la vida espiritual de l’home enfront dels resultats de la civilització Escriví El perfil del hombre y la cultura en México 1934, Hacia un nuevo humanismo 1942 i Estudio de estética publicada el 1963
substància
Filosofia
Concepte que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis” metafísics i…
univocitat
Filosofia
Caràcter universal d’un concepte, en virtut del qual aquest és susceptible d’ésser aplicat a diversos individus en un mateix i únic sentit.
La dificultat d’una predicació unívoca del concepte d’ésser per la qual resta suprimida la transcendència de Déu respecte al món i, alhora, la necessitat d’evitar l’equivocitat segons la qual l’aplicació a Déu d’un concepte equívoc d’ésser equival a la negació de tot coneixement del diví han estat, històricament, els factors determinants de l’afirmació tradicional de l’analogia de l'ens