Resultats de la cerca

Contraposat tant a l'empirisme i a l'irracionalisme com, consegüentment, a l'escepticisme, el racionalisme es pot discernir a gairebé totes les èpoques, des de Parmènides fins a Hegel —els seus dos representants més extrems—, bé que troba la seva típica i més estricta expressió en el corrent filosòfic que, als s XVII i XVIII, recull, d’una banda, el desig d’emancipació per part de l’home de tota fe religiosa sobrenaturalista i, d’altra banda, l’entusiasme provocat pels grans descobriments científics de l’època moderna En aquest sentit estricte, el racionalisme correspon al conjunt de sistemes…

Més que un sistema, el fenomenisme és una tendència o una actitud filosòfiques, vinculades a la comprensió del fenomen, i sovint equival a la negació de la metafísica i de la substancialitat

Com a concepció mecanicista del món, el mecanicisme estableix el real com un cos únic regit per lleis mecàniques o bé com un conjunt de cossos en moviment, en el qual cas la comprensió del real coincideix fonamentalment amb la de l’atomisme establint, d’altra banda, la causalitat com a principi bàsic i determinant de tot canvi i moviment, aquest tipus de mecanicisme s’oposa generalment a tota finalitat Com a explicació mecanicista del món, el mecanicisme afirma la possibilitat i àdhuc la necessitat de donar raó dels fenòmens naturals a partir de models mecànics, però alhora manca…

La vivència de l’acte de comprensió de l’objecte és, segons Husserl, allò que el constitueix Una reformulació d’aquesta noció ha estat desenvolupada per E Levinas, el qual no deriva la significació de l’acte intencional, ans del reconeixement d’altri entès com a acte originari

Com a concepte nuclear de la metafísica occidental hom en troba les arrels en Parmènides, la concepció del qual l’ésser com a realitat única és el que és, l’inamovible i etern, el compacte i invariable determina i condiciona tot el pensament posterior, bé que, per exemple, a l’aristotelisme sigui present també la problemàtica heraclitiana i a l’escolàstica actuï decisivament la correcció cristiana Ambdós elements —heraclitià i cristià— essent ben contraris a la concepció parmenidiana, en ésser purament afegits a ella no aconsegueixen de corregir la comprensió estàtica i fatalista…

Tot i que el sentit originari del terme podria fer pensar en una disciplina tècnica referida a la interpretació, en el context de la filosofia contemporània designa una disciplina filosòfica i, fins i tot, una manera de concebre la filosofia L’introductor de l’hermenèutica com a disciplina filosòfica fou GF Maier, però resultà més influent la tasca de Schleiermacher, el qual, amb la seva hermenèutica del Nou Testament, supera una posició merament filològica la interpretació ja no és oferta com a alguna cosa externa a allò interpretat La importància de l’hermenèutica al s XX és determinada…

Propugnen adés la irracionalitat del real —en el sentit que en fan quelcom d’inaccessible, totalment o parcialment, a la comprensió racional, o estrany a la raó, com és ara un impuls vital—, adés que l’objecte de la fe no és a l’abast de la raó, adés el refús d’un coneixement conceptual a favor d’una altra potència cognoscitiva, com, per exemple, el sentiment

Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intellecció de l’…

Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…

Fortament lligada i quasi identificada històricament, amb el jusnaturalisme, la filosofia del dret, sota l’impacte dels positivismes, centra avui bàsicament la seva recerca en una ontologia jurídica en el sentit de comprensió totalitzadora del fenomen jurídic i en una axiologia com a teoria de la justícia i dels valors jurídics Alguns aspectes de la temàtica tradicional de la filosofia del dret han desembocat en sectors amb metodologia específica, com la lògica jurídica, mentre que uns altres s’han desenvolupat en disciplines independitzades, com la ciència jurídica anàlisi…