Resultats de la cerca

Hom contraposa l’eternitat al temps en tant que exclou tota determinació de passat i futur i és concebuda com a simple present En aquest sentit, fou definida per Boeci com la possessió eterna, simultània i perfecta d’una vida interminable interminabilis vitae tota simul et perfecta possessio En la teologia, l’eternitat és només atribut diví

Professor a Harvard Tot i que ha conreat diferents àmbits del discurs filosòfic, és conegut sobretot per la seva tasca dins l’àmbit de la filosofia política La seva posició ha estat definida com un liberalisme radical que malda per limitar els drets de l’estat enfront dels drets de l’individu, que ell es proposa defensar Segons Nozick l’estat només ha d’intervenir quan els individus ataquen les llibertats dels altres o quan els individus deleguen els seus drets a l’estat És famós per les seves crítiques contra teories finalistes com l’utilitarisme o la teoria de la justícia de…

Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que…

En una primera etapa del seu pensament, exemplificada en l' Economie libidinale 1974 proposa, partint de Freud, una relectura del marxisme, del qual destria els veritables elements innovadors, juntament amb la descripció del poder del capital, i dels elements encara hegelians i cristians La segona etapa del seu pensament s’obre amb La condition post-modèrne , probablement la primera i més valuosa descripció de la postmodernitat, definida com a moment de crisi i de deslegitimació dels valors a les societats més desenvolupades arran de la devaluació del que Lyotard anomena “grans…

Ensenyà filosofia des del 1895 a Lilla i després a Ais de Provença És autor de L’Action, essai d’une critique de la vie et d’une science de la pratique 1893, La pensée 1934, L’Être et les êtres 1935, L’action 1936-37 i La philosphie et l’esprit chrétien 1944-46 La noció d’acció, presa metafísicament, s’imposa com un principi suprafenomenal que reuneix les característiques d’eficàcia i de finalitat, definida per això com a creació engloba les dicotomies de pensament i de realitat tot constituint-ne l’eix d’unió, i és, fins i tot, l’entrada i l’afirmació de la vida espiritual A…

L’analogia per excellència és la proporció matemàtica —analogia de proporció— que fou definida pels matemàtics grecs Aristòtil aplicà l’analogia a l’anàlisi de l’ésser per explicar les diferents accepcions d’aquest terme, tesi que fou desenrotllada per l’escolàstica analogia de l’ens La concepció ontològica de l’analogia fonamentà la utilització a la lògica escolàstica dels termes anàlegs diferents dels termes equívocs i unívocs que possibiliten l’atribució d’un predicat amb sentits diferents, però relacionats entre ells des d’algun punt de vista determinat Els termes anàlegs…

Professor a Harvard Deixeble de Carnap i de Quine, les influències que més el marcaren foren, però, les de Kant i Wittgenstein El seu primer àmbit d’interès fou el de la filosofia de les matemàtiques i posteriorment s’interessà per la filosofia del llenguatge Amb el temps tractà totes les temàtiques filosòfiques bàsiques La seva obra es caracteritza pel tarannà crític envers els dogmes de la filosofia analítica La seva línia de pensament fou definida per ell mateix com a realisme intern o realisme amb r minúscula per oposar-lo al Realisme metafísic, amb R majúscula Considera que…

El problema del no-res ha estat plantejat àdhuc en una filosofia com la grega, que pot ésser definida com la filosofia el punt de partida de la qual és l’ésser mateix qüestions com la del sentit de la negació, la del buit o la de la matèria com a principi de pura indeterminació impliquen la pregunta pel no-res, bé que aquest, com a tal, no sigui pròpiament cognoscible només l’ésser és, i és cognoscible del no-res no surt res ni hom pugui parlar pròpiament d’ell hom parla del no-res amb referència només a l’ésser El creacionisme cristià suposà tanmateix una accentuació de la…

En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…