Resultats de la cerca

Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en…

No significa, tanmateix, una contradicció entre teoria i pràctica, per tal com no és entesa sinó com la unió d’ambdues Definit a vegades també com a filosofia de la praxi, entre els pensadors que més explícitament han desenvolupat el concepte cal esmentar AGramsci, GLukács i JPSartre

L’àmbit de l’ens és el d’allò que apareix mentre que l’ésser seria allò que possibilita tota aparició La investigació sobre l’ens té un caràcter òntic i és el dir sobre el món que pròpiament constitueix la ciència, mentre que l’ésser és l’objecte propi de l’ontologia, la metafísica entesa en el seu sentit més radical

En el seu llibre Sobre els déus negà l’existència d’aquests i la mateixa noció de divinitat Considerà l’alegria produïda per la saviesa i entesa com un estat durador el bé més gran, i la tristesa engendrada per la follia el mal més gran Declarà que el plaer i el dolor són indiferents i que l’home és ciutadà del món

La preexistència de les ànimes pot ésser entesa com a ordenada des d’un principi a una futura encarnació o com a existència originàriament espiritual pura degradada després, per una culpa, en una existència incorporada En aquest darrer sentit, de caire dualista i àdhuc pessimista, la doctrina de la preexistència de l’ànima —coneguda també com a preexistencialisme — va sovint unida a la de la transmigració o reencarnació de les ànimes

Equivalent a l'essència entesa en sentit físic, el concepte de natura era contraposat en Plató al de convenció Així, hom ha diferenciat el que és per natura del que és per convenció , és a dir, d’allò que és determinat segons un propòsit humà Aquesta diferenciació és present, per exemple, en les discussions sobre si el llenguatge, els noms, les lleis de la societat o la constitució d’una comunitat són quelcom natural o bé solament convencional

El caràcter genèric i imprecís d’una tal definició és exigit per la complexitat i àdhuc disparitat de significacions que el concepte de llibertat pot tenir i que de fet ha tingut al llarg de la història de la humanitat i del pensament filosòfic Així, la llibertat fou entesa inicialment, a Grècia, com després també a Roma, en contraposició a l’esclavitud era lliure l’home no esclau a l’hora, però, de cercar una comprensió intrínseca del sentit i de l’abast del concepte, el seu significat resta condicionat per la diversa perspectiva des de la qual hom el contempla còsmica, política…

En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees Per a Aristòtil l’art “poètica” és a dir, creadora comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament

Arrelat d’una manera primordial en el camp de les ciències, el concepte de procés, contraposat a la idea de substància entesa en un sentit estàtic, ha conegut des del s XVIII una ascendència filosòfica molt notable, relacionada amb l’ascendència de doctrines com la de l’evolució, per part de pensadors tant idealistes i espirituals com, sobretot, materialistes El procés, tanmateix, pot ésser de signe positiu i ascendent procés de creixement o negatiu i descendent procés de degradació, a diferència del desenvolupament , que és un procés de sentit sempre positiu, i del progrés ,…