Resultats de la cerca

Doctor en drets És autor d’una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d’Olesa Obra del menyspreu del món , en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat fou publicada al davant d’aquesta obra 1540 És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l’època

És autor d’uns Commentaria in primordiale evangelium s Joannis, seguits d’una Epistola in vitam Raymundi Lulli Eremitae 1511, primera biografia impresa de Ramon Llull, feta damunt l’anònima coetània, i que tingué diverses edicions fins al s XVIII Relacionat amb el lullista mallorquí Nicolau de Pacs, li contestà amb les Responsiones ad novem quaesita Nicolai Paxi 1521 Pertany al nucli d’humanistes francesos estudiosos de Ramon Llull, sense arribar, però, a ésser-ne adeptes

Sembla que residí a la corona catalanoaragonesa En les seves obres filosòfiques, entre les quals es destaquen un comentari exhaustiu de la Guia dels perplexos de Maimònides i una recensió de la Font de la vida d’Avicebró, intentà de conciliar l’aristotelisme, corrent filosòfic al qual pertanyia, amb l’ortodòxia del judaisme És autor, entre d’altres, d’una epístola moral, Iggèret ha-musar ‘Carta de l’admonició’ i del Séfer ha-Měbaqqéš ‘Llibre de l’investigador’ a imitació de les maqāmat d’al-Ḥarirī

Vida i obra Governador de la Plana 1477-92 Avi del cronista Rafael Martí de Viciana És autor d’un comentari en català de les Econòmiques d’Aristòtil entre els anys 1480 i 1490, ‘lo qual en nostre vulgar parlar vol dir tant com Regiment de casa ’, fet a partir de la versió llatina de Leonardo Bruni 1443 i dedicat a la seva muller Damiata En destaca l’epístola introductòria, escrita en part en un estil elegant i en un to personal d’afecció, per bé que la traducció respongui a un estil planer i àdhuc familiar Amb anterioritat al 1492 traduí el Liber de Moribus de Sèneca, amb el…

Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina 1674 Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal 1689 En aquesta època publicà les seves obres fonamentals Epistola de Tolerantia ‘Carta sobre la tolerància’, 1689, Two Treatises on Civil Government ‘Dos tractats del govern civil’, 1690 i Essay concerning Human Understanding ‘Assaig sobre l’…

Vida i obra El seu nom veritable era Joan Malbec Prevere, a València fou deixeble d’Alonso de Proaza, el qual li dedicà l’edició de la Noua logica de Ramon Llull 1512 Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d’una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista Documentat a Barcelona des del 1521, ensenyà lògica a l’Estudi General i la doctrina de Llull a l’Escola Lulliana Fou el responsable de la primera edició impresa d’una obra de Ramon Llull en català  Blanquerna València 1521, precedida d’una “Epístola proemial” de l’editor Al final…

Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de…

La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nūḥ ibn Manṣū al-Sāmānī, i dels grans dignataris de la seva època Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d’importància Continuador de l’obra filosòfica d’al-Fārābī, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d’Aristòtil, alternà les seves activitats intellectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar les pròpies…

Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…