Resultats de la cerca

Segons Foucault, tot discurs té regularitats, però aquestes inclouen talls i límits, que posen en evidència les ruptures existents en l’aparent continuïtat de la història del pensament L’arqueologia del saber analitza els enunciats del discurs i també les seves particions Es tracta, al final, de superar tot antropocentrisme, per ser conscients que no són els homes els qui formen el discurs, sinó el discurs qui forma els homes

L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals Descartes considera sis passions fonamentals o primitives admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa, mentre que Spinoza només parla de tres desig, joia i tristesa, a les quals redueix totes les altres

El seu significat varia d’acord amb els diversos significats de pneuma En teologia designa la doctrina sobre l'Esperit Sant D’ençà de GWLeibniz i de ChWolff indica la part superior de la psicologia en tant que doctrina de l’esperit Més rarament, donada l’analogia entre pneuma i psique , és sinònim de psicologia Per a IKant és la psicologia metafísica, en què l’ànima és considerada una substància espiritual En la ciència de les religions hom utilitza el terme per a designar la ciència que s’ocupa de la natura dels esperits àngels i dimonis, éssers existents entre l’esfera divina i…

Al segle XII Guillem de Champeaux defensà, enfront de Roscelin i d’Abelard, un realisme extremat , segons el qual a l’universal conceptual correspon en els individus existents i concrets una realitat ‘Comuna’ l’essència o quiditat i “actualment” distinta dels aspectes concrets, individuals del real Tomàs d’Aquino, tanmateix, establí un realisme moderat , en virtut del qual hom afirma com a reals les essències, les quals, però, només són “virtualment” distingibles dels individus en què són realitzades i dels quals l’intellecte les abstreu, actualitzant-les i coneixent-les…

El problema central dels possibles, equivalent i intrínsecament vinculat al de l’essència, ha estat tradicionalment el de llur existència, fonament o consistència, de què hom pot veure ja un indici en el fet que el possible hagi estat denominat àdhuc com a ens Pel que fa a la relació entre el possible i el real, relació tradicionalment formulada amb referència al diví i a la subsistència de les essències en Déu, cal destacar dues posicions típicament diferenciades la intellectualista, que fa —com és ara en el tomisme— que els possibles no siguin entesos ni com a simplement extrínsecs ni com a…

En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’investigació de les…

La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una manera lògica…

Passà del camp de la psiquiatria a la filosofia, i n'esdevingué professor a Heidelberg 1917 Deposat pels nazis, fou rehabilitat posteriorment, fins que la Universitat de Basilea el cridà com a professor 1948 Concep la filosofia com una “dilucidació de l’existència”, és a dir, com una reflexió total —i no pas objectivadora, com és la reflexió científica— de la condició humana concreta, no abstracta Aquesta condició humana es revela en les “situacions límit” sofrença, corporeïtat, mort, etc Com que aquesta existència diu comunicació entre existents, és a dir, superació de la…

És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis” metafísics i àdhuc físics…

Bé que la preocupació pel mètode és pròpia de la filosofia i de la investigació científica de tots els temps, i àdhuc resta implícita en qualsevol mena de saber, el plantejament explícit de les qüestions relatives al mètode és un fenomen específic de l’època moderna Aportació decisiva ha estat, a aquest respecte, la de RDescartes, el Discours de la méthode del qual recull dues característiques del mètode acceptades universalment la seva validesa per a ésser usat per qualsevol i la seva finalitat de possibilitar el progrés del coneixement a diferència de la simple exposició i àdhuc de la…