Resultats de la cerca

En aquesta darrera línia la tradició cristiana ha identificat la saviesa veterotestamentària tant amb l’Esperit Sant com, sobretot, amb el mateix Verb o Fill de Déu Logos En l’especulació sobre la saviesa en connexió amb Déu la teologia russa moderna ha obert noves perspectives sofiologia, no sense polèmiques

Sovint hom ha identificat, impròpiament, el pirronisme amb l’escepticisme antic prescindint de tendències escèptiques no pirròniques tan importants com les representades per l’Acadèmia mitjana i nova El pirronisme tingué un fort impuls durant els segles XVI, XVII i XVIII, i aquest pirronisme renaixentista i modern ha tingut molta influència damunt la filosofia moderna Influïts pel pirronisme han estat Montaigne, Gassendi, Pascal, Malebranche, entre altres, i hom considera eminentment pirrònic Hume

És l’extrem de l’actitud racionalista, i per això no pot ésser identificat simplement amb el racionalisme, que només estableix la primacia de la raó Bé que hom sol tipificar-lo en la filosofia hegeliana, a partir de l’afirmació de Hegel que només el real és racional i només el racional és real, això no deixa d’ésser discutible pel fet que la raó hegeliana mai no és la raó abstracta, sinó la de l’universal concret

Les mònades, en tant que últims elements de la realitat, són indivisibles i, per tant, mancades d’extensió material Substàncies simples, posseeixen atributs anímics percepció i apetició i un dinamisme teleològic són forces, que Leibniz contraposa al mecanicisme del seu temps Creades i incomunicables entre elles, cadascuna conté, des del principi, tot el curs de la seva existència, la qual es va desplegant segons un ordre harmònic preestablert per Déu No hi ha, doncs, res de contingent en la mònada, l’equivalent metafísic d’un subjecte lògic identificat amb tots els seus predicats…

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…

Cal distingir el naturalisme del racionalisme, al qual sol oposar-se en tant que no accepta una concepció simplement essencialista i fixista del real hom pot tipificar el naturalisme modern entorn de categories com les d’esdeveniment, procés, qualitat i relació, ans sol inclinar-se cap a un cert evolucionisme Bé que el naturalisme, per definició, s’oposa a tot el que sigui sobrenatural, això no vol dir que s’oposi a l’espiritual, i en aquest sentit cal distingir-lo també del pur positivisme els corrents més actuals del naturalisme accepten, així, el que pugui ésser efectivament vàlid en la…

Proposava un alliberament per mitjà de la gnosi En la seva especulació, hom troba elements de l’astralisme caldeu, de la física d’Aristòtil, de la psicologia de Pitàgores i de Plató i de l’astrologia, sistematitzada segons la nova visió científica del món de l’especulació de l’Egipte hellenístic Dividia el cosmos en tres zones la superior, seu de la llum, la inferior, habitada pels homes, seu de la matèria i de la corrupció, i la intermèdia, que correspon als esperits i a les ànimes

Bé que pot ésser també identificat amb la causa causa motiva , el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic Sovint distingit dels impulsos substrat energètic dels motius i dels incentius aspecte social de la motivació, els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris , en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris , resultants de l’experiència individual o social Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques…

El problema del no-res ha estat plantejat àdhuc en una filosofia com la grega, que pot ésser definida com la filosofia el punt de partida de la qual és l’ésser mateix qüestions com la del sentit de la negació, la del buit o la de la matèria com a principi de pura indeterminació impliquen la pregunta pel no-res, bé que aquest, com a tal, no sigui pròpiament cognoscible només l’ésser és, i és cognoscible del no-res no surt res ni hom pugui parlar pròpiament d’ell hom parla del no-res amb referència només a l’ésser El creacionisme cristià suposà tanmateix una accentuació de la positivitat del no…

Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició…